Pàgines

11/4/13

Poesia i Agronomia

Ahir vaig celebrar la tercera presentació del llibre de poemes 3, aquest cop a la seu del col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya a Barcelona, també en família, com les altres, i també una experiència viscuda única, com les altres,


l'acte el van presentar el Pau Oromí, company i amic agrònom, i la Teresa Garriga, la meva mestra d'infància de l'antiga EGB, a la qual no veia des de feia 31 anys! (sorpreses del meu pare) i he dit MESTRE i no professora perquè el diccionari de la llengua ja en fa la distinció:

professor: persona que ensenya una ciència, un art, una disciplina.
Mestra: persona que d'una ciència, d'un art o d'una disciplina en sap per ensenyar-ne, per a èsser pres com a model.

I la Teresa va ser la meva Mestra, potser per l'edat que teníem no per ensenyar-nos ciències o arts, sinó per formar-nos com a persones, i és que de professors i professores hi han molts i moltes però de mestres ben pocs, ben poques, i nosaltres vàrem tenir la sort de conviure una part del. nostre camí de la vida amb ella, i també amb els companys i companyes de l'escola del Bosc, una època que ens va marcar per la resta de les nostres vides, i a les trobades que anem fent de tant en tant em remeto i als records que d'aquells moments tenim tots plegats també.


El Daniel i el Víctor hi vàrem voler i hi varen poder ser-hi i la Teresa em va regalar, no només el ser-hi sinó també la seva presentació, digne, entranyable i sincera, com és ella i com jo la recordava a ella. Als altres assistents agrair-los la valentia de venir a compartir els poemes i esperar que gaudissin d'ells com jo he gaudit escrivint-los i molt especialment compartint-los en veu alta, des de les entranyes, d'una manera sincera i digne.

Com vaig comentar a la presentació el fet de presentar el llibre a la seu del col·legi no era casualitat, jo no sé destriar la meva feina del meu projecte vital i com vaig escriure sóc Enginyer Agrònom de formació i de vocació, aprenent de tot i mestre de res, poeta perquè les branques del cor em brollen en forma de versos i home que creu en l'amor com a única raó de la nostre existència. Versos de la terra perquè la terra és plena de poemes, poemes plens de terra, de solcs i d'oliveres.

I que serà que tenen els agrònoms amb la poesia? perquè el company Ton Armengol presentarà per Sant Jordi el seu poemari Quinze estius i una hora incerta, més versos des de la terra, més terres llaurades amb versos.


1 comentari:

  1. Vaya sorpresa. Te paso un enlace de un encuentro poético que realizamos en mi taller desde hace dos años. Si te animas, puedes venir este año. La fecha será el 28 de septiembre:
    http://eltallerdefeli.blogspot.com.es/search/label/100%20poetas%20por%20el%20cambio

    ResponElimina