us desitjo que gaudiu dels petits moments, dels intensos moments que us dona la vida i que penseu en que viure feliç i amb salut és un privilegi, compartiu la vostre alegria amb els altres... salut i bon 2015
29/12/14
Quan somrius em fas feliç: Benvingut 2015
Quan somrius em fas feliç, quan somrius sé que ets feliç, acomiadat del 2014 amb un somriure i saluda el 2015 amb un altre, sigues feliç perquè quan ho ets pots fer feliç als demés...
us desitjo que gaudiu dels petits moments, dels intensos moments que us dona la vida i que penseu en que viure feliç i amb salut és un privilegi, compartiu la vostre alegria amb els altres... salut i bon 2015
us desitjo que gaudiu dels petits moments, dels intensos moments que us dona la vida i que penseu en que viure feliç i amb salut és un privilegi, compartiu la vostre alegria amb els altres... salut i bon 2015
3/12/14
BOSCOS Cervesa de mel
El meu petit homenatge als boscos i a l'apicultura, una cervesa amb mel. Ja feia temps que desitgjava abordar una cervesa d'aquest tipus, però calia tenir clar que és el que volia expressar amb ella, quan vaig veure al company Dàmir, apicultor professional que comparteix mercats amb un servidor, (http://meldecalvermell.wordpress.com/about/), amb la seva mel d'alzina se'm van aclarir les boires, el sol va penetrar en el fons del meu brancatge, i aleshores vaig tenir clar que amb aquella mel intentaria representar els boscos, boscos exteriors, però també boscos interiors, tots viscuts i arrelats endins, ben endins de la terra i les roques de la meva carn i de la meva ànima, boscos d'alzines, rouredes, pinedes i fagedes i avetars, tots hi tindrien cabuda, faria una cervesa que mantingués l'equilibri entre la malta, el llúpol i la mel, que tots tres elements s'embranquessin, arrelessin però que cap d'ells hi predominés, vaja que conformessin un bosc entre ells. Per aquest motiu em vaig basar en un estil de cervesa base tipus alt bier que té un equilibri entre els malts i els llúpols i la mel la vaig afegir en el procés de fermentació, un 6% que permetés intuir-la però no veure-la.
El resultat el teniu a l'abast, mai tornaré a fer una cervesa igual, penseu que les característiques organolèptiques de la mel canvien cada any, les abelles són éssers vius i les floracions mai són iguals.
30/9/14
Catllaràs: Una cervesa, un paisatge, una part de mi mateix
Ja fa un temps que intento reproduir en les cerveses que faig sentiments i paisatges concrets, perquè el paisatge no deixa de ser els sentiment que ens provoquen en un determinat moment un conjunt d'elements (vegetals, geològics, de llum, de climatologia, de colors, d'olors de sons i de textures, i d'altres...) i n'hi ha que ens queden a la memòria per qüestions difícils de definir.
El Catllaràs és un dels meus paisatges, dels que van amb mi a tot arreu, d'aquells paisatges d'infància i de joventut, és més enllà d'uns colors, d'unes olors, d'una música, d'una textura i d'un sabor, d'unes formes, d'uns arbres, d'unes herbes i d'unes roques, d'uns animals i d'unes persones...unes vivències personals, diferents, espaiades al llarg del temps, any rera any, el Catllaràs sóc jo mateix, o una part de mi mateix, i també un lligam, un fil invisible, unes arrels que em fixen amb el meu pare.
Tot té un temps de maduració, i ara per fi he trobat una cervesa que pot expressar un temps concret d'aquest paisatge, concretament la tardor, els gustos es fan més curts, com el dia, els colors exploten al bosc, com el carbònic a la boca, l'acidesa dona un punt refrescant com la pluja neteja el bosc, i queda un regust profund a la boca de l'ànima com d'arrels de faig...com el soroll de les esquelles dels marrans quan ha passat el ramat...
Algún dia, potser, tu també ho entendràs, i, potser, faràs com jo, miraràs aquest paisatge i sabràs que el teu pare en forma part, com el teu avi Miquel en forma part pel seu fill...i, aleshores, potser, connectaràs amb mi, i em reconeixeràs dins teu...
22/9/14
temps de verema
El passat 11 de setembre varem poder compartir amb el meu amic Jaume Canals i la seva família la verema i elaboració del seu vi blanc...
Des de la collita als camps del boter, amb la muntanya de Montserrat al fons, els gotims de xarel·lo varen retornar a Sant Andreu de la Barca, on es van recuperar els cups de sempre i la maquinària de sempre per tornar a elaborar un vi blanc d'ara, amb aromes i afruitat, un vi excel·lent (si més no el d'anys anteriors ho ha estat i el d'aquest any tot fa pensar que també ho serà...)
Una jornada de compartir treball, de riure plegats, de compartir taula i vi i cervesa, de viure una experiència que només pot ser col·lectiva i que entre tots pren el sentit que veritablement té la verema i aquest serà l'esperit d'aquest futur vi, que neix amb la voluntat de compartir amb tots el que el vulguin degustar el que li hem aportat entre tots.
Experiències que donen sentit a la vida, elaborar vi, cervesa, oli...,productes amb una història al darrera, que esperen viure un altre història amb vosaltres, productes amb ànima i amb arrels profundes a la terra, que defineixen paisatges, interiors i exteriors, i que han de ser valorats com a tals, cada vi, cada oli, cada cervesa, que us oferim és una història, un paisatge, i com que les històries i els paisatges no es poden comparar perquè són únics, doncs no perdeu el temps en comparar i si us atrau aquell paisatge, aquella història, llençeu-vos-hi i gaudiu la vostra història, el vostre paisatge....
salut i felicitat
17/9/14
Miquelets 2014
Un altre any celebrem a Olesa de Montserrat la Festa dels Miquelets, i un altre any, i ja en van 3, elaboro una cervesa nova per l'ocasió, si la del primer any es va convertir en la Red Deer, la del segon en l'Öl IBA, en aquesta ocasió he elaborat una cervesa negra basada en l'estil anglès Porter, concretament una blat porter, perquè duia un percentatge de blat més gran del que li tocaria.
La gent, però, segueix sense participar de la Festa, m'explico, una festa són els actes, aquest any molts més i variats, i molt treballats, aquí sí que el públic va respondre, però la Festa som també els firaires i artesans que hi participem, i no ho fem com a decoració per donar ambient, ho fem perquè som productors i elaboradors artesans que oferim el nostre producte directament al consumidor, ens agrada el que fem i ens agrada comunicar-ho directament tot donant ambient a la Festa i participant de la seva posada en escena...la gent podria recuperar aquella tradició no tan antiga de firar-se, és a dir comprar alguna cosa a la Fira, sinó faran inviable la venda directa.
4/8/14
Mercat productors d'Eyna
La casualitat o bé la causalitat va fer que aquest mes de desembre passat visités el mercat de Nadal de la població ceretana de Saillagouse, allà vaig estar parlant amb l'Arnau de la formatgeria de Cal Gilet http://www.bienvenue-a-la-ferme.com/languedoc-roussillon/produits-de-la-ferme/ferme-fromagerie-cal-gilet-2661-349736 un dels organitzadors del mercat de productors d'Eyne, i d'aquella conversa va sorgir la invitació a participar en aquest mercat, eh voilà je suis la và...avec mon bière i el meu francès rovellat però amb les ganes i la il·lusió de poder formar part de l'esperit artesanal francès que tant admiro i defenso!
Cada dimarts comparteixo la meva història amb cervesa o bé les meves cerveses i la seva història petita amb aquells que s'apropen a la parada i pregunten, perquè els francesos pregunten, el que tenen devant dels ulls ja ho veuen, la història que hi ha darrera el producte és el que volen saber, i aquesta és la gran diferència entre els consumidors catalans, que compren el producte i els francesos que compren la història que hi ha darrera del producte.
Al migdia: menjar compartit, converses creuades, amb sol o bé amb pluja, sota l'ombra allargada de les muntanyes, amb la música de l'aigua al fons...
mai es perd el temps si es comparteixen històries personals amb passió, la passió dels artesans de les petites coses fetes amb les mans i amb el cor...
20/7/14
Les negres del Jazz i jazz a les vinyes
El passat diumenge 13 de juliol vaig poder assistir a la cinquena edició del jazz a les vinyes que organitza la Mary Gumà https://ca-es.facebook.com/mary.gumagarcia a casa seva, a Santa Maria de Miralles. Una jam session amb músics que toquen pel plaer de tocar i pel compromís que la Mary ja de ben jove va demostrar cap a aquest art. Dona, ceramista, amant del jazz, dels animals, en especial dels cavalls, i de la llibertat...i per casualitats o bé per causalitats que té la vida mestressa de la casa on visc actualment i on elaboro les meves DÈRIES.
dinar sota els pins, cervesa, vi i conversa...molta conversa que d'això es tracta i després les paraules van deixar pas a la música...molta música...i la música va deixar pas als sentiments que es van anar desgranant nota a nota...fins que una veu de dona em va anar despullant lentament...molt lentament...ella es diu Anna Català i si podeu no us la perdeu https://myspace.com/annacatalagarcia
I entre tot aixó la presentació de la meva creació per l'ocasió: Les negres del Jazz: La Billie, La Elle i la Sara: el meu BES particular al món del jazz. Tres veus diferents amb personalitat pròpia: una porter amb menta, una stout delicada i profunda i una Imperial stout de 8,5% amb veu greu, gran, que creix a cada glop fins tocar les estrelles en una nit fosca.
ja ho veieu cervesa, ceràmica i música, tres arts humanes que treballen amb elements naturals: els cereals, l'aigua, la terra, la fusta i el metall; amb un sol objectiu: treballar les ànimes.
aixó és el que té el fet de crear, i d'aixó se'n diu fer art, des de la senzillesa dels materials...des de la senzillesa de les persones...
11/6/14
No és la crisi és que no em entès la CRISI
Dissabte 7 de juny, fira d'artesans i pagesos de Santa Oliva, a Olesa de Montserrat, molta gent passejant i poca consumint, la majoria dels que som als mercats i a les Fires hi som per vendre de manera directa al consumidor el nostre producte, és tracta d'establir una relació de proximitat entre ambdós, de que puguem oferir la història del producte i no tan sols el producte.
Però la connexió no funciona, la gent no consumeix els nostres productes, la gent no estableix la relació de fidelitat amb els productors i pagesos que són els seus veins. És la crisi em diuen. A 20 metres tot just, a la Plaça de la Sardana, les taules dels bars estaven totes plenes, a les places del costat el mateix, els bars tots plens, i la gent estava consumint, al mateix preu i productes que podrien estar consumint en els establiments de la fira, formatge, embotits, pa amb oli, un got de vi, una cervesa fresca, una crepe,..., i és que no ens enganyem tots plegats NO ÉS LA crisi ÉS QUE NO EM ENTÈS LA CRISI.
Que no em malinterpretin, no es tracta de que la gent no consumeixi en els bars, és que la gent no entén que consumir local i de proximitat és permetre que una part dels seus veïns puguin tirar endavant els seus projectes empresarials, que solen ser projectes vitals. A França la gent acostuma a comprar la història del producte i no el producte, m'explico, aquí comprem un producte artesà i comparem, preus i qualitats, però cada producte té una història que el duu a un preu i a unes qualitats diferents a d'altres similars, si el que ens convenç és la història del producte, si el que comprem és la seva història, aleshores no és possible cap comparació perquè cada història és diferent. I arribats a aquest punt us explicaré un altre fet d'aquell mateix dia, una associació veïnal celebrava un sopar al carrer, les previsions d'assistents es van desbordar i calia anar a comprar més vi, el més lògic era que el vi fos local, d'un productor del poble, estava allà mateix a la fira, doncs no, el vi el varen comprar al supermercat, estem parlant de comprar 20 litres de vi a 20 € o 20 litres de vi a 40 €, anant a suposicions extremes, 20 € de més a repartir 1 cop a l'any! La diferència és tenir a la taula un vi de no se sap on prové ni com s'ha elaborat ni quina història té al darrera, a tenir a la taula un vi elaborat per un veí, a les vinyes que hi han a 200 metres del carrer en qüestió amb una història personal i familiar concreta, consumir local és participar de la cultura local.
La diferència està en consumir un producte o consumir una història, un paisatge, un pedaç de terra propera, de la nostre terra, de la nostre història, la diferència es troba en que no som radicals (en el sentit d'anar a les arrels). Si volem superar LA CRISI em de superar la societat de consum que l'ha construït, consumir menys i més producte local i de proximitat, crear xarxes directes entre consumidors i elaboradors-productors.
Si jo vull entrar en la distribució de cerveses he de produir molts litres per poder abastir un mercat molt ampli, treballar els costos per poder obtenir un marge X, al final el mercat global de la cervesa artesana s'estabilitzarà i quedaran 10-20 elaboradors (?) que siguin competitius, si la gent canvia i consumeix local i de proximitat jo podria vendre la meva cervesa al meu poble i voltants, no em caldria produir tants litres però podria arribar igualment a obtenir el mateix marge X, la diferència entre un model o altre, que poden conviure perfectament, és que en el primer a Catalunya sobreviuran 10-20 projectes empresarials cervesers i en el segon model podríem estar parlant de tants projectes com grans zones de consum, per posar un número i quedar-me curt diria 100-200, però per això cal que la gent entengui la CRISI, i que aquesta és una de les vies per superar-la. El sistema ha mort cal superar-lo i establir-ne un de nou, només cal canviar els valors de la nostre societat, sinó entenem això serà aquest sistema el que ens matarà. Només cal això tan senzill i tan complicat. El poder el tenim nosaltres només cal despertar de l'anestèsia que ens dona el sistema per mitjà dels media cada dia, mediterràneament parlant, és clar...
10/6/14
Variscita, cervesa i gastronomia a Gavà
Celebració de 20 anys de visites al Parc arqueològic de Gavà, conferència commemorativa i un àpat de cortesia ofert als assistents basat en productes presents a l'època, fa 6.000 anys en el neolític. I és que en l'època en que s'explotaven les mines que conformen el parc, el jaciment de variscita més important d'Europa, fa 7.000 anys, en el neolític ja existia una societat sedentària bastant estructurada i amb xarxes comercials. A pocs quilòmetres de distància, el jaciment de Can Sadurní, en el municipi de Begues, conté les restes d'elaboració de cervesa més antigues d'Europa, datades en 5.000 anys adc. Productes no bàsics com la variscita per elaborar joies, les escultures trobades a ambdós jaciments, la venus de Gavà i l'encantat de Begues, les restes de cervesa...ens duen al present on seguim valoritzant les pedres precioses i bevent cervesa, però on ha evolucionat una nova cultura en els darrers anys, la cultura gastronòmica.
L'àpat el va dissenyar i elaborar el Manel, xef del restaurant major trentasis (http://www.major36.com/filosofia.htm) olivada, faves, ous de guatlla, farcellets amb fulles de parra i perdiu a la mel, ..., i per beure.... cervesa, és clar!, i que millor que la DÈRIA de sègol. Celebració d'un passat molt present.
25/5/14
Nigra sum o com la veu pot despullar l'ànima
Divendres al vespre a l'esglèsia de Vacarisses les corals infantils de les escoles de música d'aquesta població i d'Olesa de Montserrat varen oferir un concert, aquesta va ser la primera cançó que van cantar, el nigra sum de Pau Casals, i en aquell instant, aquelles veus, em van començar a despullar l'ànima, fins deixar-me nu...
completament nu davant de la muntanya de Montserrat, sol al costat de tothom...ahir vaig continuar collint cireres sota la mateixa muntanya, amb la mateixa música a l'ànima, potser és per aquest motiu que avui la gent al tastar-les al mercat se'ls ha il·luminat la cara...i se'ls ha dibuixat un somriure...potser l'energia de la meva ànima...la mateixa que varen despertar divendres les veus dels infants...potser...
completament nu davant de la muntanya de Montserrat, sol al costat de tothom...ahir vaig continuar collint cireres sota la mateixa muntanya, amb la mateixa música a l'ànima, potser és per aquest motiu que avui la gent al tastar-les al mercat se'ls ha il·luminat la cara...i se'ls ha dibuixat un somriure...potser l'energia de la meva ànima...la mateixa que varen despertar divendres les veus dels infants...potser...
29/4/14
Tinc una dèria...I és que jo.. Vull estar amb tu...
Tinc una DÈRIA... I ÉS QUE JO...VULL ESTAR AMB TU... compartir la vida... sentir la vida... i és que la vida és massa curta per no intentar ser feliç...
la música és un sentiment... els sentiments són present... cada instant és diferent... per tant hi han moltes músiques possibles a la meva vida, i és que així és com sóc, no sóc d'un estil musical concret, tot i que hi han estils que em diuen més coses que d'altres, però sempre obert a nous contactes, sempre existeix la possibilitat de que et sorprenguin, de que t'arribin.
Ahir baixava corrents pels camins d'Olesa, els núvols negres amenaçaven tempesta, i de sobte, la llum del sol darrer de la tarda es va obrir pas, aquesta és una sensació meravellosa, la llum i l'ombra al fons, el foc que encén les fulles de les oliveres i les roques de Montserrat al fons ben fosques. Aquesta és la postal, el paisatge principal, el focus que tothom observa, però si estàs obert et pots adonar que hi ha més, que de vegades la vida et sorprèn en aquell instant irrepetible
les flors del camí, les fulles d'herba, travessades pel foc de les estrelles...
21/4/14
La Venda directa
La meva opció, volguda i legal, és la venda directa, la meva producció petita en volum i escala em permet exercir-la amb la llei a la mà. La cervesa artesana és un producte viu que conserva la seva màxima expressió en les distàncies curtes, en el circuit estret que uneix directament elaborador i consumidor. Així ho vull.
És un camí difícil a curt termini, és un projecte de mig i llarg recorregut, la incursió en el mercat de proximitat és lenta però si el producte té qualitat i el projecte té arrels fortes a la terra de l'autenticitat donarà fruits...
només cal paciència, autenticitat, convicció i treball, molt de treball...
i perquè no dir-ho...un pessic de sort. però la sort la trobes treballant, com va dir Pablo Picaso, bé ell va dir la inspiració...però la idea ja em va bé.
Existeixen dos opcions per un artesà agroalimentari:
- La venda directe
- La distribució
Les escales de producció són molt diferents i les escales d'inversió també, així que des d'ambdues és pot treballar per obtenir uns marges suficients, el client i l'enfoc també han de ser diferents.
Dins la distribució es pot optar per la diferenciació com a producte gourmet de gama extra-alta, el preu de venda es dispara i els clients es redueixen, o bé entrar dins la normalitat, els preus s'ajusten cada vegada més, perquè cada vegada hi han més bons productes al mercat amb preus més competitius i perquè cada vegada més els consumidors tenen més cultura del producte i trien allò que satisfaci més les seves necessitats. Ara mateix en el sector de la cervesa artesana encara hi ha lloc per tots els elaboradors perquè el consumidor encara s'està formant i perquè el mercat encara s'està creant, però a curt termini aquest mercat madurarà, com ho ha fet el del formatge o el del vi, aleshores només quedaran els que tinguin els marges més treballats (possibilitats d'oferir preus més competitius, costos més reduïts, millor marqueting,...).
En canvi el futur més esperançador per molts productors-elaboradors locals passa per l'esclat de la venda directe, aquí el futur passa per la fidelització dels clients, uns clients compromesos que consumeixin regularment el teu producte seran els que permetran que aquest pugui sortir a un preu raonable, i aixó passa per la comercialització no tan sols d'un producte sinó d'un projecte, i jo afegiria, d'un projecte vital, tant per part del productor-elaborador, com per part del consumidor. A França, per exemple, els consumidors de producte artesanal, en general, et compren la història del producte i no el producte en sí, aquí, a Catalunya, tan sols ens fixem en el producte. I ,senyors, aquest és el canvi que em de fer, si volem que no tan sols hi hagin 10 o 15 referències de cerveses artesanes al mercat, sinó que a més d'aquestes, a cada racó del nostre país hi hagi una cervesa pròpia que només podràs tastar si vas a la zona perquè només viurà a la zona, lligada a una cultura i a un paisatge local únic. Aquesta és de fet la radicalitat (anar a les arrels) de l'artesania, la seva essència, el futur no de 10 sinó de 100.000 (per inventar-me uns números), el canvi de mentalitat que convertirà la crisi que estem passant en una oportunitat i no en una continuïtat com ens l'estant encarant des dels poders fàctics. I, permeteu-me ací, una crítica als moviments que es diuen contestaris del meu poble, com pot ser que aquells que critiquen el sistema que s'omplen la boca de que s'ha de protegir el producte de proximitat, el producte de la terra, beguin estrella, o si fan una festa no tinguin en compte els productes locals i de proximitat, de fet és que ni pensen en ells...cal que els fets omplin de contingut el discurs, o es convertiran en el revers de la mateixa moneda.
Existeixen dos opcions per un artesà agroalimentari:
- La venda directe
- La distribució
Les escales de producció són molt diferents i les escales d'inversió també, així que des d'ambdues és pot treballar per obtenir uns marges suficients, el client i l'enfoc també han de ser diferents.
Dins la distribució es pot optar per la diferenciació com a producte gourmet de gama extra-alta, el preu de venda es dispara i els clients es redueixen, o bé entrar dins la normalitat, els preus s'ajusten cada vegada més, perquè cada vegada hi han més bons productes al mercat amb preus més competitius i perquè cada vegada més els consumidors tenen més cultura del producte i trien allò que satisfaci més les seves necessitats. Ara mateix en el sector de la cervesa artesana encara hi ha lloc per tots els elaboradors perquè el consumidor encara s'està formant i perquè el mercat encara s'està creant, però a curt termini aquest mercat madurarà, com ho ha fet el del formatge o el del vi, aleshores només quedaran els que tinguin els marges més treballats (possibilitats d'oferir preus més competitius, costos més reduïts, millor marqueting,...).
En canvi el futur més esperançador per molts productors-elaboradors locals passa per l'esclat de la venda directe, aquí el futur passa per la fidelització dels clients, uns clients compromesos que consumeixin regularment el teu producte seran els que permetran que aquest pugui sortir a un preu raonable, i aixó passa per la comercialització no tan sols d'un producte sinó d'un projecte, i jo afegiria, d'un projecte vital, tant per part del productor-elaborador, com per part del consumidor. A França, per exemple, els consumidors de producte artesanal, en general, et compren la història del producte i no el producte en sí, aquí, a Catalunya, tan sols ens fixem en el producte. I ,senyors, aquest és el canvi que em de fer, si volem que no tan sols hi hagin 10 o 15 referències de cerveses artesanes al mercat, sinó que a més d'aquestes, a cada racó del nostre país hi hagi una cervesa pròpia que només podràs tastar si vas a la zona perquè només viurà a la zona, lligada a una cultura i a un paisatge local únic. Aquesta és de fet la radicalitat (anar a les arrels) de l'artesania, la seva essència, el futur no de 10 sinó de 100.000 (per inventar-me uns números), el canvi de mentalitat que convertirà la crisi que estem passant en una oportunitat i no en una continuïtat com ens l'estant encarant des dels poders fàctics. I, permeteu-me ací, una crítica als moviments que es diuen contestaris del meu poble, com pot ser que aquells que critiquen el sistema que s'omplen la boca de que s'ha de protegir el producte de proximitat, el producte de la terra, beguin estrella, o si fan una festa no tinguin en compte els productes locals i de proximitat, de fet és que ni pensen en ells...cal que els fets omplin de contingut el discurs, o es convertiran en el revers de la mateixa moneda.
20/4/14
ALEGRIA, FELICITAT, CIRERES
Podríem definir l'alegria com un estat transitori de benestar, mentre que felicitat seria més aviat un estat més durador, més permanent en el temps. L'alegria a més no es pot treballar, és té o no en funció d'unes circumstàncies particulars d'un moment concret, en canvi la felicitat sí que la podem treballar, el Dalai Lama defineix la fórmula matemàtica de la felicitat com:
FELICITAT = SATISFACCIÓ/NECESSITATS
és a dir quantes menys necessitats tinguem i més satisfacció ens aportin més feliços serem, i jo sóc feliç.
Comentar-vos que aquest mes de febrer he estat de trasllat i que l'espai DÈRIA està prenent nova forma, a més he encetat una col·laboració amb els productors de fruita i verdura ecològica L'HORT DE L'ALEGRIA (http://hortsecologics.com/index.php?id_category=4&controller=category&id_lang=7)
podeu trobar les cerveses a la seva agrobotiga del carrer major de Molins de Rei i a més a canvi de la producció de 50 cirerers li he esporgat 500 cirerers del seus camps al costat de la Muntanya de Montserrat a Collbató.
Així doncs, el mes de maig-juny DÈRIA serán cireres a més de cervesa, a més de melmelades.
30/1/14
Programació Hivern-Primavera 2014
On em podeu trobar aquest hivern i aquesta primavera?
MERCATS DE PAGÈS:
MERCATS DE PAGÈS:
- Mercat d'Olesa de Montserrat: 1er dissabte de mes. Carrer Alfons Sala (entre plaça sardana i Plaça de les Fonts)
- Mercat del Prat de Llobregat: cada 15 dies (o bé dissabte sí dissabte no) (Plaça Pau Casals)
- Mercat de Sant Feliu de Llobregat: tots els diumenges en el Parc Municipal de Torreblanaca
- Mercat de ciutat vella el penúltim dissabte de cada mes (Plaça Sant Agustí Vell, Barcelona)
- Mercat a l'eixample 1er dissabte de mes (Concell de Cent amb Diputació)
FIRES I MERCATS
- FIRA DE LA CANDELERA Molins de Rei, 31 gener, 1 i 2 de febrer
- MERCAT MEDIEVAL D'ESPARREGUERA 15 i 16 de febrer
- FIRA CERVESA ARTESANA D'ARENYS DE MAR a l'espai Calisay 3 i 4 de maig
- FIRA CERVESA ARTESANA D'HOSTALETS DE BALANYÀ, 10 de maig
a part ja sabeu que podeu venir a Olesa de Montserrat a conèixer el projecte DÈRIA de primera mà!
27/1/14
Riereta, 20 bis, la connexió italiana a Barcelona
L'Andrea, el Piero i el Francesco, tres italians i el seu local al carrer Riereta, 20 bis de Barcelona, una nova coneixença, una nova col·laboració...
abans d'ahir van maridar la meva cervesa negra de barril amb el grup folk italià Sesto Marelli, un maridatge que va agradar als assistents i que va consolidar la nova connexió italiana a Barcelona...
un plaer...
abans d'ahir van maridar la meva cervesa negra de barril amb el grup folk italià Sesto Marelli, un maridatge que va agradar als assistents i que va consolidar la nova connexió italiana a Barcelona...
un plaer...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)