Pàgines

18/8/11

proves i més proves

Estem preparant la fira del bolet de La Pobla de Lillet, el dia 25 de setembre, tots els esforços i tota la producció hi està destinada...llàstima que la majoria de resultats els obtindrem pocs dies abans!

De moment:

tèrbola de blat 1.0: Vist el bon resultat de la nua de blat 2.1 decidim prendre aquesta recepta com a guia, incrementem el percentatge de malta de blat fins assolir el 60% però amb una característica que ens modificarà el color: emprem malta de blat fosc i també reduïm una mica la intervenció del llúpol. Es troba en procés de maduració en ampolla però el tastet del most abans de la fermentació ens fa concebre moltes esperances.

nua de blat 2.2 amb error: la intenció era repetir la nua de blat 2.1 però una obturació en la bomba de recirculació de l'equip ha provocat el rendiment d'extracció de sucres hagi baixat en picat obtenint una densitat del most de 1027 la qual cosa ens converteix aquesta aspirant a cervesa en la QUASI ZERO, amb un contingut alcohòlic que rondarà el 2%. Ja us ho explicarem.

i per fi La Maria lluisa: ja en tenia ganes de començar a experimentar, així que aquest dimarts vaig decidir començar a experimentar amb la Maria lluisa, 20 grams de maria lluisa fresca recent collida de l'hort de l'Evarist els darrers 10 minuts d'ebullició. Esperem una cervesa d'un 4,3% d'alcohol, un IBU de 29 i potser alguna essència o alguna presència de Maria Lluisa?

Aquesta setmana elaborarem alguna prova més...encara no la tinc decidida...

15/8/11

Nua de blat 2.1

Aquesta cervesa és l'evolució de les nues de blat anteriors, volíem un gust més accentuat a cereal, en aquest cas a blat, i per aquest motiu n'hem incrementat  el percentatge, enlloc del 50% al 55%, també em baixat la quantitat de llúpol per tal de que fos menys amarga.


El resultat és una cervesa de blat realment refrescant en boca, amb un contingut d'alcohol del 4% i un IBU del 13,4, la conclusió és que ens estem apropant al que pretenem assolir per la nostra nua de blat però potser encara podem treballar-hi una mica més.

7/8/11

Puigventós Pale Ale

Hem provat un altre estil, diferenciat de l'anterior que era una cervesa de blat tipus alemany; hem quedat que estem en fase d'experimentació. L'estil triat  és un Pale Ale, el terme prové, així com la cervesa, de les illes britàniques, quan varen popularitzar-lo a l'inici de la revolució industrial, per tal de diferenciar un nou tipus de cervesa més pàlida que la que estaven acostumats a beure . Són cerveses amb un contingut d'alcohol entre un 4 i un 5%, denses i amb una mica menys d'amarguor que les bitter.

El Puigventós, amb 594 m. d'altitud, és el pic més alt del municipi d'Olesa de Montserrat, i quan el puges, corrent o a peu, et deixa aquell regust amarg a la boca i refrescant a l'ànima, i a més tinc un deute amb ell, així que per aquest motiu és el nom trïat per aquesta nova cervesa.

Com he comentat anteriorment hem elaborat dues versions, ambdues es volen diferenciar en l'amargor i amb el color, la 1.0 té una IBU (Índex que defineix l'amargor, International Bitterness Unit d'una cervesa, quan més alt més amarga) de 21 mentres que la 2.0 de 29. Com ja comentaré més endevant l'amargor la dona el llúpol que emprem (segons tingui més o menys alfa àcids i sobretot el temps que el tinguem bullint amb el most), així que la 1.0 té menhys quantitat de llúpol que la 2.0. Respecte el color volem veure si l'adició de malta d'ordi caramel (una mica torrada) confereix un color més fosc a la 2.0, per aquest motiu li hem afegit més quantitat, un 10%, respecte el 7% que duia la 1.0.

Per tal de que tingueu una idea dels IBUs i els diferents tipus de cerveses que podeu tastar us adjunto el següent gràfic:

A més en aquest cas hem fet més provés: a la 1.0 hem emprat sucre moré mascabo per produir la carbonatació de la cervesa en ampolla (tinc pendent explicar-vos el procés d'elaboració de la cervesa de manera artesanal!!) a part del sucre blanc; mentre que a la 2.0 a part del sucre moré i del blanc hem fet una segona fermentació de la meïtat del most obtingut per tal de provar un dry hopping, és a dir una aromatització de llúpol en sec.

Resum de les conclusions:
  • Potser si que la carbonatada amb sucre moré té més aroma, en ambdues versions. 
  • No hi ha diferència significativa en els colors 1.0 i 2.0.
  • Escuma i gas acceptables.
  • Aroma més agradable sense dry hopping.
  • en canvi amb dry hopping és noten més matisos en boca.
                                                         Puigventós v 2.0

De cara a un futur immediat:

Treballarem la versió 2.0 i el dry hopping el provarem amb herbes (en tinc moltes ganes, llàstima que els resultats de les proves els tenim al cap d'un mes!!).

6/8/11

Inici de viatge

No es considerava pas un turista; ell era un viatger. La diferència consisteix, en part, en el temps, explicava ell. Mentre que el turista cuita en general a retornar a casa seva al cap d'uns mesos o d'unes setmanes, el viatger, que no pertany pas més a un indret que al següent, es mou amb lentitud, durant anys, d'un cap a l'altre de la terra.
                                                                                    Paul Bowles (El cel protector)


A l'inici d'un viatge que desconec on em durà, aprendre a fer cervesa, comprendre el procés i deixar-me anar per la intuició, aquell sisè sentit sovint tant oblidat.

Comencem amb una màquina de 20 litres, insuficient per comercialitzar però suficient per experimentar, aixó sí ens permet controlar el procés de tal manera que si mai fem el salt a una producció artesanal (microcerveseria) podríem repetir la fòrmula escollida i assolir la mateixa cervesa.


Tinc molt clar el que vull: entendre el procés d'elaboració de la cervesa  i un cop trobada aquella recepta que m'agradi poder-la repetir. Aixó implica experimentar i estudiar i experimentar i estudiar.

Presentacions:

L'equip d'aprenents: El Miquel Àngel Arrufat, jo mateix, Enginyer Agrònom.
                                  
                                        i el Roger


La meva inspiració: Na Marga, mallerenga emplomallada, sargantana, oceà immens, nit estelada, dona.

El Nom: batejar la nostre filla va ser font de conflictes i discussions; Llunàtica, Dèria, Olesana i finalment La Montserrat.

Les primeres cerveses

Si deixem de banda la Kolsch recepte que venia inclosa amb la màquina, les primeres cerveses que varem dissenyar van ser de blat. La manera de treballar és la següent, primer una recerca de receptes, després la tria d'una d'elles i després  la introducció de modificacions o no, aquí de moment és on intervé el coneixement del procés (que volem obtenir i on podem incidir per aconseguir-ho) i, ara mateix, el sisè sentit al qual em referia en la primera entrada del blog.

Així doncs un cop dissenyada la recepta en fem dues versions de la mateixa amb petites modificacions per tal d'avaluar si influeixen i de quina manera sobre el resultat final.

I d'aquesta manera varem elaborar la nua de blat v 1.0 i v 2.0 la única diferència entre les dues va ser que la 2.0 tenia més intervenció de llúpol en el procés, una mica més de quantitat a la fase d'amargor i presència a la fase d'aromatització, en conseqüència tenia un IBU de 16,5 respecte un IBU de 12 de la v 1.0, la resta de components no variaven: 50% de malta de blat i una graduació alcohòlica de 3,5% a ambdues.

Aquesta va ser la primera cervesa que em posat al mercat, aprofitant la fira d'artesania del nostre poble, La Fira de Santa Oliva, la experiència va ser un èxit i la poca cervesa de que disposavem es va acabar, amb comentaris encoratjadors per part de la gent que la va degustar.


Molta il·lusió però també la consciència de que hi ha un llarg camí per recòrrer i moltes coses a millorar, cap problema estem a l'inici.

Respecte a les coses a millorar: massa espuma a la v 1.0 i massa gas a la v 2.0, calia deixar-les reposar en got un temps per tal de que s'equilibressin. Volíem més gust de blat, aixó es tradueix en una cervesa més afruitada, i aixó ens obligava a escollir-ne una de les dues versions i treballar aquells aspectes del procés que ens permetessin superar les deficiències detectades i assolir els objectius marcats. Varem triar la nua de blat v 2.0.