Hem provat un altre estil, diferenciat de l'anterior que era una cervesa de blat tipus alemany; hem quedat que estem en fase d'experimentació. L'estil triat és un Pale Ale, el terme prové, així com la cervesa, de les illes britàniques, quan varen popularitzar-lo a l'inici de la revolució industrial, per tal de diferenciar un nou tipus de cervesa més pàlida que la que estaven acostumats a beure . Són cerveses amb un contingut d'alcohol entre un 4 i un 5%, denses i amb una mica menys d'amarguor que les bitter.
El Puigventós, amb 594 m. d'altitud, és el pic més alt del municipi d'Olesa de Montserrat, i quan el puges, corrent o a peu, et deixa aquell regust amarg a la boca i refrescant a l'ànima, i a més tinc un deute amb ell, així que per aquest motiu és el nom trïat per aquesta nova cervesa.
Com he comentat anteriorment hem elaborat dues versions, ambdues es volen diferenciar en l'amargor i amb el color, la 1.0 té una IBU (Índex que defineix l'amargor, International Bitterness Unit d'una cervesa, quan més alt més amarga) de 21 mentres que la 2.0 de 29. Com ja comentaré més endevant l'amargor la dona el llúpol que emprem (segons tingui més o menys alfa àcids i sobretot el temps que el tinguem bullint amb el most), així que la 1.0 té menhys quantitat de llúpol que la 2.0. Respecte el color volem veure si l'adició de malta d'ordi caramel (una mica torrada) confereix un color més fosc a la 2.0, per aquest motiu li hem afegit més quantitat, un 10%, respecte el 7% que duia la 1.0.
Per tal de que tingueu una idea dels IBUs i els diferents tipus de cerveses que podeu tastar us adjunto el següent gràfic:
A més en aquest cas hem fet més provés: a la 1.0 hem emprat sucre moré mascabo per produir la carbonatació de la cervesa en ampolla (tinc pendent explicar-vos el procés d'elaboració de la cervesa de manera artesanal!!) a part del sucre blanc; mentre que a la 2.0 a part del sucre moré i del blanc hem fet una segona fermentació de la meïtat del most obtingut per tal de provar un dry hopping, és a dir una aromatització de llúpol en sec.
Resum de les conclusions:
- Potser si que la carbonatada amb sucre moré té més aroma, en ambdues versions.
- No hi ha diferència significativa en els colors 1.0 i 2.0.
- Escuma i gas acceptables.
- Aroma més agradable sense dry hopping.
- en canvi amb dry hopping és noten més matisos en boca.
De cara a un futur immediat:
Treballarem la versió 2.0 i el dry hopping el provarem amb herbes (en tinc moltes ganes, llàstima que els resultats de les proves els tenim al cap d'un mes!!).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada