Ara fa un any que es va visualitzar la maduresa de tot un poble, ara en fa 299 dels fets que es commemoren avui, i ara per fi la societat va per davant dels polítics. Ja no ens fan por els llops dels contes que expliquen alguns, ja no ens fan dubtar les nostres pròpies inseguretats, ni ens avergonyim de ser com som. No som perfectes, ni millors, ni pitjors, ni més guapos, ni més lletjos, som com som i volem ser així, i que ens deixin tranquils, equivocar-nos i aprendre dels errors, i no haver de pagar els errors dels altres, i ser solidaris des de la llibertat i no des de l'obligació.
Els sediments de moltes històries personals i col·lectives s'han anat acumulant al llarg d'anys, molts anys, i de sobte la força d'un magma desconegut ha aixecat una muntanya...
una muntanya que ni el vent de l'odi, ni la pluja de la ignorància, podran ja eliminar del paisatge d'aquesta covarda, vella i tan salvatge terra...
d'aquesta meva, rica, neta, alegre i sortosa pàtria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada