Un mes d'octubre estrany, temps que no és de tardor, tardor que aquest any sembla que ens ha abandonat, nit de tots sants, de castanyes i panellets, i ratafia, i bona companyia...
sopar entre amics i amb amics, converses acompanyades de bones menges i de bon beure, sota la volta immensa de l'Univers que ens observa.
La vida la copsem, generalment, a petites dosis, en petits instants de pura senzillesa...així és DÈRIA, senzilla i petita, pura vida amb gust de cereal i de llúpol, amb la única pretensió de compartir amb vosaltres el plaer de viure, el miracle de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada