Els ingredients bàsics
Per fer cervesa necessitarem tres elements bàsics:
1. Malta de cereal
2. Aigua
3. Llevats
Primer la Malta
La malta de cereal, i dic de cereal perqué tot i que la base de la majoria de cerveses és l'ordi, és poden emprar altres com el blat, la civada, el mill, l'espelta, el blat de moro o l,'arrós (el sake japonés no deixa de ser una cervesa), doncs com anava dient, la malta és el cereal amb els enzims que degraden el midó activats i actius, és a dir el procés de maltejat el que fa és fer germinar el gra donanint-li la humitat necessària i aturar aquest procés ràpidament per mitjà d'un assecat amb aire calent, de tal manera que els grans que han començat a activar els enzims que utilitzen per degradar el midó i les proteïnes els conserven funcionals però inactius.
Després el procés
1. molturat del gra
La malta es moltura amb un molí, la idea és permetre als enzims transformar el màxim de midó possible obtenint una major eficiència en el procés posterior.
2. Macerat
L'objectiu d'aquest procés és convertir el midó dels grans de cereal en sucres, especialment maltosa, que puguin aprofitar els llevats.
Aquí bàsicament el que fem és una infusió amb l'aigua i els grans de malta molts, és a dir, aigua amb malta i escalfor, cal tenir en compte que els enzims treballen amb uns intervals de temperatura i ph molt determinats, entre 35 i 70 ºC i amb ph entre 4,2 i 5,3.
3. Ebullició
Del procés anterior se n'obté un most enganxós i ensucrat del que retirem el gra i portem a ebullició durant 80-90 minuts.
És durant aquesta fase que afegim el llúpol, una ,dues o tres vegades. La primera adició als primers 20 minuts, aproximadament, ens donarà l'amargor de la nostra cervesa, la segona adició, quan falten 20-10 minuts per finalitzar el procés ens donarà gustos i aromes i la tercera, una vegada apagat el foc, tan sols aromes.
Amb aquesta acció aconseguim esterilitzar la nostre cervesa, donar-li amargor i aromes, i millorar la clarificació del most per mitjà de la precipitació de proteïnes.
4. Fermentació
El most obtingut s'ha de refredar fins assolir la temperatura òptima de treball dels nostres llevats, 18-22ºC els de fermentació alta o 7-12ºC els de fermentació baixa, i airejar-lo abans d'afegir-los al mateix.
Els llevats el que fan és alimentar-se dels sucres presents al most produint alcohol i CO2, i, evidentment, com tota forma de vida, reproduir-se. Aquest procés dura 4-7 dies o el que és el mateix fins que consumeixen tot el sucre i no poden alimentar-se més.
5. Posar en ampolles o en barril
Un cop ha passat la fermentació primària o alcohòlica, es passa el líquid en ampolles o en barrils on continuarà madurant durant un cert temps. Abans de taponar l'ampolla o segellar el barril s'adiciona sucre o most per tal de que els llevats puguin generar una mica de gas carbònic, que és el que ens donarà l'escuma i el gas final de la nostre cervesa un cop oberta.
Aquesa fase pot trigar entre 1 mes i dos mesos, i depenent de quin tipus de cervesa encara més, sempre a una temperatura igual o inferior a la del primer procés.
12/11/11
10/11/11
Aquesta entrada va dedicada a la meva germana
Ja em perdonareu, però els blocs estan per expressar el que a l'autor li ve de gust expressar i dir en algun moment i fer-ho públicament, així que faré el que em dona la gana fer ara mateix:
Aquesta cançó de la dèria del mes de novembre va dedicada a tu, Esther, perqué dos cors sonen millor que un de sol i si aconsegueixes que tres i quatre cors s'ajuntin i sonin al mateix temps creant una mateixa sintonia millor; aixó pot ser fàcil d'aconseguir durant uns instants, durant unes hores, durant potser un any o dos, però aconseguir-ho al llarg de la teva vida (deu ser la ostia) fa que visquis en un estat de felicitat continua, fa que visquis, amb les degudes pauses per descansar, al ritme d'aquesta cançó del boss...
i jo, encara que sembli normal, que camini normal, que vagi a comprar al mercat com qualsevol persona normal, que transpiri normalitat que sui normalitat, vaja el normal d'una persona normal, encara que no us ho creieu, duc una part de la musculatura del meu cor cantant aquesta cançó, des de fa quasi dos anys, i aixó no para de crèixer...
Aquesta cançó de la dèria del mes de novembre va dedicada a tu, Esther, perqué dos cors sonen millor que un de sol i si aconsegueixes que tres i quatre cors s'ajuntin i sonin al mateix temps creant una mateixa sintonia millor; aixó pot ser fàcil d'aconseguir durant uns instants, durant unes hores, durant potser un any o dos, però aconseguir-ho al llarg de la teva vida (deu ser la ostia) fa que visquis en un estat de felicitat continua, fa que visquis, amb les degudes pauses per descansar, al ritme d'aquesta cançó del boss...
i jo, encara que sembli normal, que camini normal, que vagi a comprar al mercat com qualsevol persona normal, que transpiri normalitat que sui normalitat, vaja el normal d'una persona normal, encara que no us ho creieu, duc una part de la musculatura del meu cor cantant aquesta cançó, des de fa quasi dos anys, i aixó no para de crèixer...
6/11/11
ara que ha arribat la pluja, aquesta pluja
Ara que ha arribat la pluja, aquesta pluja...
i ara que ja estic instal·lat i ja tinc un nou espai...
una mica de paciència per adequar-lo i reprendre el camí
i mentre caminem, de tant en tant, un glop de cervesa per refrescar les neurones!
una mica més de paciència...
21/10/11
tot esperant la pluja m'agradaria saber si algú l'ha vist caure en un dia solejat
Esperant la pluja,
esperant disposar en breu d'un nou espai per elaborar dèries,
i és que ja tinc ganes de prendrem el meu temps assegut al sofà degustant una cervesa i sentint com cau l'aigua pels carrers, per les teulades i ho mulla tot i em mulla l'ànima...
esperant disposar en breu d'un nou espai per elaborar dèries,
i és que ja tinc ganes de prendrem el meu temps assegut al sofà degustant una cervesa i sentint com cau l'aigua pels carrers, per les teulades i ho mulla tot i em mulla l'ànima...
9/10/11
Fira de Torredembarra i tempesta de les Dracònides
Avui tarda de tasts i converses de cervesa a la fira de la cervesa artesana de Torredembarra:
amb els organitzadors de la fira i elaboradors de cervesa estraperlo, amb el Jesus de cervesa moon, amb el Kristian de Popaire, amb el Nereo i el Daniel de cervesa artesana i amb el Thierry de Fabrica maravillas a Madrid amb qui vaig poder practicar el meu francés rovellat (tot i que amb unes quantes cerveses dins el cos el rovell desapareix i fins i tot tens accent i tot) i recordar els paisatges de Bretanya...em van quedar uns quants per poder parlar i unes quantes per poder tastar, però les fires continuen i la cervesa artesana a Catalunya també, així que temps hi haurà...
A més vaig trobar-me amb un company d'institut, al que no veia des d'una altra trobada casual a Barcelona fa ja uns quants anys, el Sergi Opisso!
I després al vespre cap al Pla del Fideuer, indret màgic de les muntanyes d'Olesa, curiositat geològica i punt de trobada dels pares i mares i filles i fills de l'escola Povill per tal de veure de forma compartida (erem uns 200) la tempesta d'estels de les Dracònides (que van ser molts menys de 200). La nit va esdenir calma i sense núvols, poc freda i quasi perfecta, dic quasi perqué la lluna creixent donava una claror gens favorable per l'observació del fenòmen amb nitidesa, però la tempesta va esdevenir una pluja suau i fina, quasi imperceptible. De totes formes la experiència va valer la pena i des d'aquí encoratjo iniciatives com aquesta!
Les pluges d'estrelles es produeixen quan la terra coincideix en la seva òrbita amb la d'algun cometa, en el cas d'aquesta nit és el 21P Giacobini-Zinner, descobert l'any 1900, i les seves restes entren a la nostra atmosfera incendiant-se i desfent-se, talment com els focs d'artifici.
amb els organitzadors de la fira i elaboradors de cervesa estraperlo, amb el Jesus de cervesa moon, amb el Kristian de Popaire, amb el Nereo i el Daniel de cervesa artesana i amb el Thierry de Fabrica maravillas a Madrid amb qui vaig poder practicar el meu francés rovellat (tot i que amb unes quantes cerveses dins el cos el rovell desapareix i fins i tot tens accent i tot) i recordar els paisatges de Bretanya...em van quedar uns quants per poder parlar i unes quantes per poder tastar, però les fires continuen i la cervesa artesana a Catalunya també, així que temps hi haurà...
A més vaig trobar-me amb un company d'institut, al que no veia des d'una altra trobada casual a Barcelona fa ja uns quants anys, el Sergi Opisso!
I després al vespre cap al Pla del Fideuer, indret màgic de les muntanyes d'Olesa, curiositat geològica i punt de trobada dels pares i mares i filles i fills de l'escola Povill per tal de veure de forma compartida (erem uns 200) la tempesta d'estels de les Dracònides (que van ser molts menys de 200). La nit va esdenir calma i sense núvols, poc freda i quasi perfecta, dic quasi perqué la lluna creixent donava una claror gens favorable per l'observació del fenòmen amb nitidesa, però la tempesta va esdevenir una pluja suau i fina, quasi imperceptible. De totes formes la experiència va valer la pena i des d'aquí encoratjo iniciatives com aquesta!
Les pluges d'estrelles es produeixen quan la terra coincideix en la seva òrbita amb la d'algun cometa, en el cas d'aquesta nit és el 21P Giacobini-Zinner, descobert l'any 1900, i les seves restes entren a la nostra atmosfera incendiant-se i desfent-se, talment com els focs d'artifici.
5/10/11
una posible presentació en societat de la dèria
Continuant amb els somnis,
per qué no una presentació en societat de la dèria a l'estil blues brothers?
per qué no una presentació en societat de la dèria a l'estil blues brothers?
4/10/11
amb gust de sal als llavis...
Amb gust de sal als llavis i la mar a les entranyes visitem la cerveseria artesanal La Illa, a Ciutadella...
Varen obrir l'any passat per Sant Joan i tan sols fan un sol tipus de cervesa, una ale que val la pena tastar, així que si visiteu l'illa de Menorca no deixeu de tastar una Illa! i us endinsareu en els paisatges ondulats de murs de pedra i camps de conreu i illes d'alzina i ullastre i arreu l'olor de mar, el tacte de mar, el gust de mar i la sal als llavis.
I has vingut i no has tingut por de somniar el somni de la meva nit nua d'hivern i continuem sobre un cavall alat, ballant, ben pops i despuats, damunt de les roques, ja dins del mateix somni.
I és que sinó somniem cap a on anem?
Varen obrir l'any passat per Sant Joan i tan sols fan un sol tipus de cervesa, una ale que val la pena tastar, així que si visiteu l'illa de Menorca no deixeu de tastar una Illa! i us endinsareu en els paisatges ondulats de murs de pedra i camps de conreu i illes d'alzina i ullastre i arreu l'olor de mar, el tacte de mar, el gust de mar i la sal als llavis.
I has vingut i no has tingut por de somniar el somni de la meva nit nua d'hivern i continuem sobre un cavall alat, ballant, ben pops i despuats, damunt de les roques, ja dins del mateix somni.
I és que sinó somniem cap a on anem?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)