Ja em perdonareu, però els blocs estan per expressar el que a l'autor li ve de gust expressar i dir en algun moment i fer-ho públicament, així que faré el que em dona la gana fer ara mateix:
Aquesta cançó de la dèria del mes de novembre va dedicada a tu, Esther, perqué dos cors sonen millor que un de sol i si aconsegueixes que tres i quatre cors s'ajuntin i sonin al mateix temps creant una mateixa sintonia millor; aixó pot ser fàcil d'aconseguir durant uns instants, durant unes hores, durant potser un any o dos, però aconseguir-ho al llarg de la teva vida (deu ser la ostia) fa que visquis en un estat de felicitat continua, fa que visquis, amb les degudes pauses per descansar, al ritme d'aquesta cançó del boss...
i jo, encara que sembli normal, que camini normal, que vagi a comprar al mercat com qualsevol persona normal, que transpiri normalitat que sui normalitat, vaja el normal d'una persona normal, encara que no us ho creieu, duc una part de la musculatura del meu cor cantant aquesta cançó, des de fa quasi dos anys, i aixó no para de crèixer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada