Tantes coses a dir...

Tantes coses a dir i tan poc temps...seré breu:

Des de la darrera entrada i durant 1 any he estat fora de la meva zona de confort...bé, de fet, ja fa temps que em moc per les afores d'aquesta zona, el meu esperit renaixentista em condueix per viaranys desconeguts. La veritat és que he estat caminant per una passió coneguda: l'ensenyança; i per un passió desconeguda: l'apicultura. El màster per poder exercir com a docent de secundària en l'especialitat de biologia i geologia em permetrà obrir un nou horitzó professional i personal en els propers anys i l'inici d'una petita explotació apícola em durà per un altre horitzó apassionant. Anirem veient com vaig desenvolupant ambdós projectes...

I tot això sense abandonar la zona de confort de l'elaboració de cervesa, bé una zona en continua evolució, perquè la venda directa té aquest punt de canvi constant, els clients no sempre no són els mateixos, alguns sí, les situacions són diferents cada dia, però la passió amb la que treballo és la mateixa, la mateixa amb la que visc, perquè torno a repetir que el meu, els meus, projectes professionals són el meu projecte vital. Quina llàstima que el consumidor d'aquest nostre país no vulgui compartir les històries que els hi proposem els diversos artesans que dia rere dia oferim les nostres petites històries en molts mercats i fires que es proposen arreu del territori. 

Una cervesa nova, la Fe, nascuda d'una visita al maresme, i de la descoberta casual d'una de les moltes fonts fèrriques

En aquest cas vaig voler donar protagonisme a l'aigua, poc llupulada i amb malt pilsern per tal de que el caràcter de la cervesa vingués determinat per l'aigua. Objectiu complert.







Una nova imatge per la xot:

 Gràcies a l'Ona pel seu dibuix!

Els llevats: una meravellosa erupció solar

Els autèntics elaboradors de cervesa, els responsables de que el most que hem preparat fermenti i es transformi en aquesta beguda tan antiga i tan misteriosa fins que Pasteur i va fer un cop d'ull...

La fermentació, un instant que és talment com una erupció solar...

colades de lava, escuma, foc, energia vital desprenent-se, així fermenta una DÈRIA, en aquest cas una Red Deer...

i tot gràcies als microscòpics mestres cervesers, els Sacharomyces  cerevisiae, aquests éssers vius que és multipliquen a milions i moren a milions, i que uns quants restaran dins l'ampolla per contribuir a la carbonatació de les cerveses que continuaran vives un cert temps...

aquí va el meu petit i humil homenatge a la feina que feu, gràcies, amics!

Quan somrius em fas feliç: Benvingut 2015

Quan somrius em fas feliç, quan somrius sé que ets feliç, acomiadat del 2014 amb un somriure i saluda el 2015 amb un altre, sigues feliç perquè quan ho ets pots fer feliç als demés...

us desitjo que gaudiu dels petits moments, dels intensos moments que us dona la vida i que penseu en que viure feliç i amb salut és un privilegi, compartiu la vostre alegria amb els altres... salut i bon 2015

BOSCOS Cervesa de mel

El meu petit homenatge als boscos i a l'apicultura, una cervesa amb mel. Ja feia temps que desitgjava abordar una cervesa d'aquest tipus, però calia tenir clar que és el que volia expressar amb ella, quan vaig veure al company Dàmir, apicultor professional que comparteix mercats amb un servidor, (http://meldecalvermell.wordpress.com/about/), amb la seva mel d'alzina se'm van aclarir les boires, el sol va penetrar en el fons del meu brancatge, i aleshores vaig tenir clar que amb aquella mel intentaria representar els boscos, boscos exteriors, però també boscos interiors, tots viscuts i arrelats endins, ben endins de la terra i les roques de la meva carn i de la meva ànima, boscos d'alzines, rouredes, pinedes i fagedes i avetars, tots hi tindrien cabuda, faria una cervesa que mantingués l'equilibri entre la malta, el llúpol i la mel, que tots tres elements s'embranquessin, arrelessin però que cap d'ells hi predominés, vaja que conformessin un bosc entre ells. Per aquest motiu em vaig basar en un estil de cervesa base tipus alt bier que té un equilibri entre els malts i els llúpols i la mel la vaig afegir en el procés de fermentació, un 6% que permetés intuir-la però no veure-la.

El resultat el teniu a l'abast, mai tornaré a fer una cervesa igual, penseu que les característiques organolèptiques de la mel canvien cada any, les abelles són éssers vius i les floracions mai són iguals.

Catllaràs: Una cervesa, un paisatge, una part de mi mateix

Ja fa un temps que intento reproduir en les cerveses que faig sentiments i paisatges concrets, perquè el paisatge no deixa de ser els sentiment que ens provoquen en un determinat moment un conjunt d'elements (vegetals, geològics, de llum, de climatologia, de colors, d'olors de sons i de textures, i d'altres...) i n'hi ha que ens queden a la memòria per qüestions difícils de definir.

El Catllaràs és un dels meus paisatges, dels que van amb mi a tot arreu, d'aquells paisatges d'infància i de joventut, és més enllà d'uns colors, d'unes olors, d'una música, d'una textura i d'un sabor, d'unes formes, d'uns arbres, d'unes herbes i d'unes roques, d'uns animals i d'unes persones...unes vivències personals, diferents, espaiades al llarg del temps, any rera any, el Catllaràs sóc jo mateix, o una part de mi mateix, i també un lligam, un fil invisible, unes arrels que em fixen amb el meu pare.

Tot té un temps de maduració, i ara per fi he trobat una cervesa que pot expressar un temps concret d'aquest paisatge, concretament la tardor, els gustos es fan més curts, com el dia, els colors exploten al bosc, com el carbònic a la boca, l'acidesa dona un punt refrescant com la pluja neteja el bosc, i queda un regust profund a la boca de l'ànima com d'arrels de faig...com el soroll de les esquelles dels marrans quan ha passat el ramat...

Algún dia, potser, tu també ho entendràs, i, potser, faràs com jo, miraràs aquest paisatge i sabràs que el teu pare en forma part, com el teu avi Miquel en forma part pel seu fill...i, aleshores, potser, connectaràs amb mi, i em reconeixeràs dins teu...

temps de verema

El passat 11 de setembre varem poder compartir amb el meu amic Jaume Canals i la seva família la verema i elaboració del seu vi blanc...

Des de la collita als camps del boter, amb la muntanya de Montserrat al fons, els gotims de xarel·lo varen retornar a Sant Andreu de la Barca, on es van recuperar els cups de sempre i la maquinària de sempre per tornar a elaborar un vi blanc d'ara, amb aromes i afruitat, un vi excel·lent (si més no el d'anys anteriors ho ha estat i el d'aquest any tot fa pensar que també ho serà...)

Una jornada de compartir treball, de riure plegats, de compartir taula i vi i cervesa, de viure una experiència que només pot ser col·lectiva i que entre tots pren el sentit que veritablement té la verema i aquest serà l'esperit d'aquest futur vi, que neix amb la voluntat de compartir amb tots el que el vulguin degustar el que li hem aportat entre tots.

Experiències que donen sentit a la vida, elaborar vi, cervesa, oli...,productes amb una història al darrera, que esperen viure un altre història amb vosaltres, productes amb ànima i amb arrels profundes a la terra, que defineixen paisatges, interiors i exteriors, i que han de ser valorats com a tals, cada vi, cada oli, cada cervesa, que us oferim és una història, un paisatge, i com que les històries i els paisatges no es poden comparar perquè són únics, doncs no perdeu el temps en comparar i si us atrau aquell paisatge, aquella història, llençeu-vos-hi i gaudiu la vostra història, el vostre paisatge....

salut i felicitat

Miquelets 2014

Un altre any celebrem a Olesa de Montserrat la Festa dels Miquelets, i un altre any, i ja en van 3, elaboro una cervesa nova per l'ocasió, si la del primer any es va convertir en la Red Deer, la del segon en l'Öl IBA, en aquesta ocasió he elaborat una cervesa negra basada en l'estil anglès Porter, concretament una blat porter, perquè duia un percentatge de blat més gran del que li tocaria.

La gent, però, segueix sense participar de la Festa, m'explico, una festa són els actes, aquest any molts més i variats, i molt treballats, aquí sí que el públic va respondre, però la Festa som també els firaires i artesans que hi participem, i no ho fem com a decoració per donar ambient, ho fem perquè som productors i elaboradors artesans que oferim el nostre producte directament al consumidor, ens agrada el que fem i ens agrada comunicar-ho directament tot donant ambient a la Festa i participant de la seva posada en escena...la gent podria recuperar aquella tradició no tan antiga de firar-se, és  a dir comprar alguna cosa a la Fira, sinó faran inviable la venda directa.