dels paisatges de secà i d'horta als peus del Montsec que tantes vegades m'han acompanyat i m'acompanyen:
de nous amics, perquè a qui m'obre la porta de casa seu i m'acull com ho ha fet jo li obro el cor sencer
a la gent de la terra, la bona gent, la gent que comparteix amb els altres el seu treball, els seus productes, amarats de mals i de bons moments, però amb generositat i honradesa:
als bons moments que hem passat aquest cap de setmana en aquestes terres aragoneses i al sopar improvissat que vàrem gaudir, amb bona cervesa, amb bon vi, amb un bon gintònic (varis), amb bon humor i amb el perfum final d'un café nocturn, sota la volta immensa del cel del Montsec:
perquè gaudir de moments com aquests no té preu i perquè compartir-los amb la persona que estimes és un luxe...
"...A quien me abre su casa yo le abro el corazón sincero" me quedo con estas palabras hermosas y el agradable recuerdo de una velada cordial. Fue un placer conoceros (y a vuestra cerveza). Mis mejores deseos para vosotros y que volvamos a vernos. Un abrazo.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina