Temps de cireres

Temps de cireres...cervesa de cireres

Cireres de proximitat, dels camps que treballa el meu amic Jaume Canals a Martorell.

Provarem a fer una cervesa amb elles. D'entrada les Kriek belgues, que em transporten directament a una plaça de la ciutat de Bruixes, quan amb 25 anys i una motxilla a l'esquena em menjava el món, en el doble sentit. Però no vull tocar les lambic, encara em fan respecte. Tot seguit la recerca, receptes de cherry beers, ce cervezas con cerezas, nebulosa de conceptes. I al final la decisió: faré una cervesa suau, ni maltosa ni llupolada, que permeti a les cireres prendre el protagonisme que mereixen, així que prenc com a base una red irish ale, que suposadament permeti a les cireres expressar-se, en gust i color, el millor possible.

Aixó és el que espero...ho veurem d'aquí uns dies, el primer glop abans d'embotellar, i al cap d'un mes un cop hagi madurat en ampolla....

De moment: neteja de cireres, congelació i al fermentador secundari on esperaven la cervesa ja fermentada

Ara mateix dins el fermentador el ball dels fruits, els seus sucres, la cervesa, els seus llevats, vermell contra vermell, mossegant-se, besant-se...

El resultat final...?!

de moment

temps de cireres

temps de primavera

Fira San Medardo

Cap de setmana de Fira a San Medardo, a Benabarre, de companyies i descobertes:

dels paisatges de secà i d'horta als peus del Montsec que tantes vegades m'han acompanyat i m'acompanyen:

de nous amics, perquè a qui m'obre la porta de casa seu i m'acull com ho ha fet jo li obro el cor sencer

a la gent de la terra, la bona gent, la gent que comparteix amb els altres el seu treball, els seus productes, amarats de mals i de bons moments, però amb generositat i honradesa:

als bons moments que hem passat aquest cap de setmana en aquestes terres aragoneses i al sopar improvissat que vàrem gaudir, amb bona cervesa, amb bon vi, amb un bon gintònic (varis), amb bon humor i amb el perfum final d'un café nocturn, sota la volta immensa del cel del Montsec:

perquè gaudir de moments com aquests no té preu i perquè compartir-los amb la persona que estimes és un luxe...

Un premi per la Sacama!

M'ha fet molta il·lusió que algú que té més experiència i que elabora molt bona cervesa escollis la meva brown ale entre les moltes que es van presentar i que també, estic convençut, tenien molt bona qualitat. perquè, hi ho dic amb l'experiència d'haver-ne tastat unes quantes, la qualitat de la cervesa que es fa a les cases del nostre país és molt alta, les ganes d'aprendre que tenim els homebrewers i l'experimentació que realitzem pren caràcter d'alt coneixement...

Un altre Sant Jordi amb poemes al carrer

Un altre Sant Jordi i un any més més poemes al carrer, amb guix en el terra de les places, als passos de vianants, sobre l'asfalt perquè per un instant aquella persona curiosa, que potser mai no ha llegit poesia, que potser mai en llegirà, s'aturi i prengui uns mots de Salvat Papasseit, Espriu, Vicent Andrés Estellés o de qui al guixaire li vingui de gust compartir, una acció que no té convocatòria però a la qual hi esteu tots convidats el proper Sant Jordi, al vespre o a la matinada, perquè els poemes, com el pa, estiguin a punt de consumir al llarg d'aquest dia tan especial.

Trobada restauradors i elaboradors Baix Llobregat

Avui pel matí amb l'organització del Parc Agrari hi ha hagut una trobada de restauradors i elaboradors de la comarca: 28 cuiners i 5 elaboradors. Un artesà del pa, un de codonyats, un de llegums i escalivats, un d'oli i un de cervesa. Els tres darrers som d'Olesa de Montserrat!

ens hem pogut presentar en societat, 5 minuts cadascú, i després han pogut fer una petita degustació dels productes i entre ells la DÈRIA...

potser sorgiran nous camins, nous punts de trobada, nous projectes?
de moment una DÈRIA amb cireres...de la comarca és clar!

dues noves Dèries

dues noves Dèries: una basada en l'estil red irish ale, evidentment la red deer, i l'altre basada en l'estil alemany alt bier, un sopar compartit i gaudit, un altre pedaç de vida viscuda intensament, una altre petit moment, unes faves tendres de l'hort de l'Evarist recent collides, senceres, dos porros del mateix dia i del mateix hort, uns grans d'all, julivert, al vapor i aixafat amb la forquilla sobre una torrada de pa de pagès del Ferran (del forn artesà Badorc de Piera), amb un ram de roses, res més, no cal res més, tan senzill, tant especial...

Poesia i Agronomia

Ahir vaig celebrar la tercera presentació del llibre de poemes 3, aquest cop a la seu del col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya a Barcelona, també en família, com les altres, i també una experiència viscuda única, com les altres,

l'acte el van presentar el Pau Oromí, company i amic agrònom, i la Teresa Garriga, la meva mestra d'infància de l'antiga EGB, a la qual no veia des de feia 31 anys! (sorpreses del meu pare) i he dit MESTRE i no professora perquè el diccionari de la llengua ja en fa la distinció:

professor: persona que ensenya una ciència, un art, una disciplina.

Mestra: persona que d'una ciència, d'un art o d'una disciplina en sap per ensenyar-ne, per a èsser pres com a model.

I la Teresa va ser la meva Mestra, potser per l'edat que teníem no per ensenyar-nos ciències o arts, sinó per formar-nos com a persones, i és que de professors i professores hi han molts i moltes però de mestres ben pocs, ben poques, i nosaltres vàrem tenir la sort de conviure una part del. nostre camí de la vida amb ella, i també amb els companys i companyes de l'escola del Bosc, una època que ens va marcar per la resta de les nostres vides, i a les trobades que anem fent de tant en tant em remeto i als records que d'aquells moments tenim tots plegats també.

El Daniel i el Víctor hi vàrem voler i hi varen poder ser-hi i la Teresa em va regalar, no només el ser-hi sinó també la seva presentació, digne, entranyable i sincera, com és ella i com jo la recordava a ella. Als altres assistents agrair-los la valentia de venir a compartir els poemes i esperar que gaudissin d'ells com jo he gaudit escrivint-los i molt especialment compartint-los en veu alta, des de les entranyes, d'una manera sincera i digne.

Com vaig comentar a la presentació el fet de presentar el llibre a la seu del col·legi no era casualitat, jo no sé destriar la meva feina del meu projecte vital i com vaig escriure sóc Enginyer Agrònom de formació i de vocació, aprenent de tot i mestre de res, poeta perquè les branques del cor em brollen en forma de versos i home que creu en l'amor com a única raó de la nostre existència. Versos de la terra perquè la terra és plena de poemes, poemes plens de terra, de solcs i d'oliveres.

I que serà que tenen els agrònoms amb la poesia? perquè el company Ton Armengol presentarà per Sant Jordi el seu poemari Quinze estius i una hora incerta, més versos des de la terra, més terres llaurades amb versos.