5/12/13

El luxe del rebost d'Olesa de Montserrat

Amb aquest títol es va programar la visita de premsa d'aquest dimarts 3 de desembre, que l'ajuntament d'Olesa de Montserrat va organitzar per 25 periodistes, bloggers, personal shoppers, relacionats amb el món gastronòmic al nostre municipi.

La idea és donar a conèixer la riquesa grastonòmica i els secrets d'alguns productes i productors d'aquesta vila emplaçada als peus de la muntanya de Montserrat. 

Després de fer una descoberta ràpida del nucli urbà el grup va dirigir-se a la vinya del Gibert, on van poder descobrir l'Oli d'Olesa, alguns dels embotits que diversos artesans elaboren i maridar-los amb la cervesa DÈRIA, en aquest cas amb el somni d'una nit d'estiu, una cervesa negre tirada a temperatura ambient entre les oliveres i els ceps.



Després varen baixar de nou al nucli urbà i visitar el teatre de la Passió, amb tastet de la coca de la Passió, i el mercat municipal, amb tastets de plats preparats al moment per diversos restauradors locals i maridats amb el vi jove i el blanc del Jaume Canals.



Molt sovint passem de llarg per paisatges que ens atrauen, i pensem algun dia hi ens hem d'aturar i descobrir-los més a fons. Per això jo us convido a entrar amb els ulls i l'ànima ben oberta dins una vinya plena d'oliveres i llavors, i només així, descobrireu la llum a través de les seves fulles, una llum diferent, pròpia d'aquell instant, i que et permetrà interioritzar aquell paisatge, figuradament és com si te'l mengessis...


16/11/13

Pumkin Beer o Cervesa de Carbassa

Ahir vaig embotellar la meva primera cervesa de carbassa, van ser pocs litres, 40 finalment, si surt bé potser la repetirem. La carbassa és dels camps del Vives, el tiet del Jaume, producte de proximitat, vaja del costat de casa! collida el dia anterior al d'elaboració.



La carbassa la vaig fer al forn i la vaig afegir juntament amb el gra i amb les espècies vaig anar amb molt de compte, només clau i pebre i en molt poca quantitat, de sucre no en vaig afegir, així que ha quedat una cervesa molt lleugera de 4,3% d'alcohol. El tast inicial fa preveure un bon final...ja us explicaré d'aquí 3-4 setmanes.


5/11/13

Sopar de tots sants


Un mes d'octubre estrany, temps que no és de tardor, tardor que aquest any sembla que ens ha abandonat, nit de tots sants, de castanyes i panellets, i ratafia, i bona companyia...



sopar entre amics i amb amics, converses acompanyades de bones menges i de bon beure, sota la volta immensa de l'Univers que ens observa.

La vida la copsem, generalment, a petites dosis, en petits instants de pura senzillesa...així és DÈRIA, senzilla i petita, pura vida amb gust de cereal i de llúpol, amb la única pretensió de compartir amb vosaltres el plaer de viure, el miracle de la vida.



23/10/13

Mercat de Mercats



El diumenge 20 d'octubre es va celebrar a la plaça de la Catedral de Barcelona la quarta edició del Mercat de Mercats, una gran festa cultural de l'Univers gastronòmic del nostre país, des dels productors i elaboradors, als venedors d'aquest producte de proximitat i de qualitat, als cuiners que creen art amb aquests.

I DÈRIA hi va poder ser, gràcies a la Diputació de Barcelona que ens va cedir 1,5 m d'espai a diferents artesans de la província de Barcelona. Tot i que les expectatives tant elevades de les que partíem no les vàrem assolir, l'experiència va valer la pena. Poder explicar el que fas i com ho fas, i sobretot poder practicar el meu anglès amb alguns turistes, m'enriqueix i em fa gaudir, en especial després d'un temps retirat dels mercats i les fires.

El més gratificant van ser les felicitacions de molts britànics que després de tastar el meu somni d'una nit d'estiu (sweet stout) i la Maria lluisa de barril varen canviar l'expressió de la cara, un somriure d'orella a orella va aparèixer, i un excellent, va sorgir de dins de la seva ànima, no s'esperaven que el meu somni també era el seu i que a més estigues aromatitzat amb el perfum de la maria lluisa de l'hort de l'Evarist.



i continuarem a la Fira de l'allioli de codony de La Pobla de Lillet el diumenge 3 de novembre, a la Fira d'artesania d'Esparreguera el dissabte 9 de novembre, a la Fira del comerç artesà de Viladecans el dissabte 23 de novembre, a la Fira de Nadal d'Olesa de Montserrat el dissabte 14 de desembre i potser a la Fira de Nadal del Prat el diumenge 15 de desembre.

A mes dels mercats de pagès d'Olesa de Montserrat (primer dissabte de mes), del Prat de Llobregat (segon i quart dissabtes de mes), del parc de Torreblanca a Sant Just Desvern (tots els diumenges) i del mercat de comerç just i solidari del mercat de Santa Caterina a Barcelona (el penúltim dissabte de mes).

11/9/13

11S2013



Ara fa un any que es va visualitzar la maduresa de tot un poble, ara en fa 299 dels fets que es commemoren avui, i ara per fi la societat va per davant dels polítics. Ja no ens fan por els llops dels contes que expliquen alguns, ja no ens fan dubtar les nostres pròpies inseguretats, ni ens avergonyim de ser com som. No som perfectes, ni millors, ni pitjors, ni més guapos, ni més lletjos, som com som i volem ser així, i que ens deixin tranquils, equivocar-nos i aprendre dels errors, i no haver de pagar els errors dels altres, i ser solidaris des de la llibertat i no des de l'obligació.

Els sediments de moltes històries personals i col·lectives s'han anat acumulant al llarg d'anys, molts anys, i de sobte la força d'un magma desconegut ha aixecat una muntanya...

una muntanya que ni el vent de l'odi, ni la pluja de la ignorància, podran ja eliminar del paisatge d'aquesta covarda, vella i tan salvatge terra...

d'aquesta meva, rica, neta, alegre i sortosa pàtria...




4/9/13

Miquelets 2013



Aquest dissabte 7 de setembre tornen els Miquelets a Olesa i torna amb ells la DÈRIA especial que he elaborat per l'ocasió: una cervesa llupolada amb base de blat, consistent i refrescant...



però jo no hi seré!

de moment gràcies al Jaume podreu seguir gaudint de DÈRIA als mercats. 
Gràcies AMIC!


16/8/13

Ara fa 2 anys

Ara fa dos anys iniciava aquest blog amb aquestes paraules:

No es considerava pas un turista; ell era un viatger. La diferència consisteix, en part, en el temps, explicava ell. Mentre que el turista cuita en general a retornar a casa seva al cap d'uns mesos o d'unes setmanes, el viatger, que no pertany pas més a un indret que al següent, es mou amb lentitud, durant anys, d'un cap a l'altre de la terra.
                                                                                    Paul Bowles (El cel protector)


A l'inici d'un viatge que desconec on em durà, aprendre a fer cervesa, comprendre el procés i deixar-me anar per la intuició, aquell sisè sentit sovint tant oblidat.

Comencem amb una màquina de 20 litres, insuficient per comercialitzar però suficient per experimentar, aixó sí ens permet controlar el procés de tal manera que si mai fem el salt a una producció artesanal (microcerveseria) podríem repetir la fòrmula escollida i assolir la mateixa cervesa.

Tinc molt clar el que vull: entendre el procés d'elaboració de la cervesa  i un cop trobada aquella recepta que m'agradi poder-la repetir. Aixó implica experimentar i estudiar i experimentar i estudiar.

Continuo el viatge i segueixo desconeixent on em durà, ara a més de la màquina de 20 Litres en tinc una altra de 50 l., i continuo experimentant i estudiant.

La única cosa que ha canviat és que ja no pretenc repetir aquella cervesa, és impossible, quan més artesanal és el procés d'elaboració menys control sobre el producte final, al cap i a la fi la qualitat del producte és el que realment importa, treballar conceptes i no receptes i seduir al consumidor amb el teu projecte, més que amb el teu producte només, engrescar-lo perquè viatgi amb tu cada cop que es prengui una DÈRIA, que aprengui amb tu, que creixem junts.

Viatger pel camí de la vida, aprenent de tot i mestre de res, sense por dels errors perquè d'ells se n'aprèn molt més que dels encerts.



10/8/13

La mesura de totes les coses

És la mar, la sal arrapada a la pell, les roques, el cel...
                                                                              ...és el cel, les roques que s'arrapen a la seva pell blava, la immensitat geològica de les muntanyes...


ÉS LA MAR...











SÓN LES MUNTANYES...









ÉS L'HOME...





ÉS LA MESURA DE TOTES LES COSES...
















És en contacte amb la natura, en contacte amb els homes que conviuen amb ella, que hom pren consciència de la mesura de les coses, que reconeix la seva forma, la seva posició vers les coses, vers la natura. I és aleshores que hi veig clar, i és aleshores que sé el que sóc: un estel fugaç a la nit eterna, o no, de l'Univers. 

No em calen grans coses per ser feliç.

La meva motxilla és lleugera i tan sols vull caminar, caminar i observar, observar i sentir, sentir-me viu, perquè jo sóc vida, i si la vida i els seus camins els podem compartir...
aleshores el creixement es multiplica i tot pren sentit...



22/7/13

DÈRIES d'estiu, una proposta ornitològica


Dues noves DÈRIES, podríem catalogar-les com les dèries d'estiu, dues cerveses, una de dia i l'altre de nit, una molt refrescant i suau i l'altre amb cos i carregada d'intensitat.

La ABLLRL, és el nom d'un ocell que ens visita a l'estiu provinent de l'Àfrica, l'abellerol, i que passa els mesos d'estiu amb nosaltres, fent els nius en parets de materials solts, fàcils d'excavar, i al costat de punts d'aigua (rius, rierols, estanys,...). Tenia pensat un logo molt maco, un dibuix de l'ocell en concret que havia fet l'Ona, però no el trobem, així que quan aparegui ja farem la doble etiqueta d'ocells. La base d'aquesta cervesa és una red irish ale però sense l'ordi torrat que li donava aquell toc final a torrat en boca, a canvi l'he fet madurar 10 dies amb cireres dels camps del Vives de Martorell. El resultat és una cervesa molt suau i refrescant, de color vermell, amb un toc àcid al final, en lloc de torrat, provinent de la fruita. 

En canvi l' ÖL  IBA (ja haureu captat el joc de paraules, Oliba, el rapinyaire nocturn, i Öl cervesa en suec i IBA, acrònim de Indian Blat Ale) és una barreja de dos estils molt contraposats entre sí, la base és una cervesa de blat, en el nostre cas, una dunkelweissbier, però amb les addicions de llúpols que correspondrien a l'estil Indian Pale Ale. El resultat és una cervesa amb l'aroma del blat amb lleugers tocs de flor de llúpol i el primer gust afruitat, propi de les cerveses de blat, però amb un desenvolupament posterior en boca de l'amargor del llúpol, en definitiva una cervesa que demana temps.



17/7/13

Follia i altres Follies

El diumenge 30 de juny va tenir lloc al restaurant Follia de Sant Joan Despí el segon sopar CUBAT. 



CUBAT és una república de 8 restaurants del Baix Llobregat:

Cal Mingo de Viladecans
Can Rafel de Cervelló
Casa Nostra de Corbera
El Mirador de Sant Just Desvern
El Racó de Sant Climent de Llobregat
Follia de Sant Joan Despí
L'Àpat de Molins de Rei
La lluna en un Cove d'El Prat
i
Major 36 de Gavà

i cada any, aquest en fa dos, premien els fidels, aquells que han completat la ruta gastronómica paisatgística de l'ànima dels sentits a un sopar coral...
aquest any al Follia...
i aquest any DÈRIA hi era...
més enllà de la cervesa com la cuina que creen aquests artistes...més enllà de la nit...les estrelles...



26/6/13

col·laboracions creatives



He tingut l'honor de poder col·laborar en el projecte de gastronomia creativa de les xarcuteries Margarit, en concret la Lídia Margarit va voler cuinar un pollastre a la cervesa a baixa temperatura i varem pensar que potser una brown ale podria donar-li un toc especial, així que la sacama va col·laborar-hi amb molt de gust, no es tracta de maridar pollastre i cervesa per separat sinó de cuinar-los conjuntament, un veritable maridatge durant tres hores a baixa temperatura.

El resultat d'aquest slow cook és una carn amb més gust i molt més tendre i sobretot amb menys característiques perdudes i amb el perfum de cereal que li aporta la cervesa que fan d'aquest plat un veritable plaer, com la resta de productes de les xarcuteries, cinc botigues per cinc germans, amb la dèria de convertir la carn en un plaer pels sentits, i els sentits en una nova eina de treball per pensar noves idees aplicades a vells plats.

Un plaer de plat i un plaer i un honor que m'hagin deixat col·laborar amb la meva cervesa en el seu projecte.




7/6/13

Temps de cireres

Temps de cireres...cervesa de cireres



Cireres de proximitat, dels camps que treballa el meu amic Jaume Canals a Martorell.

Provarem a fer una cervesa amb elles. D'entrada les Kriek belgues, que em transporten directament a una plaça de la ciutat de Bruixes, quan amb 25 anys i una motxilla a l'esquena em menjava el món, en el doble sentit. Però no vull tocar les lambic, encara em fan respecte. Tot seguit la recerca, receptes de cherry beers, ce cervezas con cerezas, nebulosa de conceptes. I al final la decisió: faré una cervesa suau, ni maltosa ni llupolada, que permeti a les cireres prendre el protagonisme que mereixen, així que prenc com a base una red irish ale, que suposadament permeti a les cireres expressar-se, en gust i color, el millor possible.

Aixó és el que espero...ho veurem d'aquí uns dies, el primer glop abans d'embotellar, i al cap d'un mes un cop hagi madurat en ampolla....

De moment: neteja de cireres, congelació i al fermentador secundari on esperaven la cervesa ja fermentada






Ara mateix dins el fermentador el ball dels fruits, els seus sucres, la cervesa, els seus llevats, vermell contra vermell, mossegant-se, besant-se...

El resultat final...?!

de moment
temps de cireres
temps de primavera



3/6/13

Fira San Medardo

Cap de setmana de Fira a San Medardo, a Benabarre, de companyies i descobertes:




dels paisatges de secà i d'horta als peus del Montsec que tantes vegades m'han acompanyat i m'acompanyen:





de nous amics, perquè a qui m'obre la porta de casa seu i m'acull com ho ha fet jo li obro el cor sencer




a la gent de la terra, la bona gent, la gent que comparteix amb els altres el seu treball, els seus productes, amarats de mals i de bons moments, però amb generositat i honradesa:


als bons moments que hem passat aquest cap de setmana en aquestes terres aragoneses i al sopar improvissat que vàrem gaudir, amb bona cervesa, amb bon vi, amb un bon gintònic (varis), amb bon humor i amb el perfum final d'un café nocturn, sota la volta immensa del cel del Montsec:


perquè gaudir de moments com aquests no té preu i perquè compartir-los amb la persona que estimes és un luxe...