Ahir vaig celebrar la tercera presentació del llibre de poemes 3, aquest cop a la seu del col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya a Barcelona, també en família, com les altres, i també una experiència viscuda única, com les altres,
l'acte el van presentar el Pau Oromí, company i amic agrònom, i la Teresa Garriga, la meva mestra d'infància de l'antiga EGB, a la qual no veia des de feia 31 anys! (sorpreses del meu pare) i he dit MESTRE i no professora perquè el diccionari de la llengua ja en fa la distinció:
professor: persona que ensenya una ciència, un art, una disciplina.
Mestra: persona que d'una ciència, d'un art o d'una disciplina en sap per ensenyar-ne, per a èsser pres com a model.
I la Teresa va ser la meva Mestra, potser per l'edat que teníem no per ensenyar-nos ciències o arts, sinó per formar-nos com a persones, i és que de professors i professores hi han molts i moltes però de mestres ben pocs, ben poques, i nosaltres vàrem tenir la sort de conviure una part del. nostre camí de la vida amb ella, i també amb els companys i companyes de l'escola del Bosc, una època que ens va marcar per la resta de les nostres vides, i a les trobades que anem fent de tant en tant em remeto i als records que d'aquells moments tenim tots plegats també.
El Daniel i el Víctor hi vàrem voler i hi varen poder ser-hi i la Teresa em va regalar, no només el ser-hi sinó també la seva presentació, digne, entranyable i sincera, com és ella i com jo la recordava a ella. Als altres assistents agrair-los la valentia de venir a compartir els poemes i esperar que gaudissin d'ells com jo he gaudit escrivint-los i molt especialment compartint-los en veu alta, des de les entranyes, d'una manera sincera i digne.
Com vaig comentar a la presentació el fet de presentar el llibre a la seu del col·legi no era casualitat, jo no sé destriar la meva feina del meu projecte vital i com vaig escriure sóc Enginyer Agrònom de formació i de vocació, aprenent de tot i mestre de res, poeta perquè les branques del cor em brollen en forma de versos i home que creu en l'amor com a única raó de la nostre existència. Versos de la terra perquè la terra és plena de poemes, poemes plens de terra, de solcs i d'oliveres.
I que serà que tenen els agrònoms amb la poesia? perquè el company Ton Armengol presentarà per Sant Jordi el seu poemari Quinze estius i una hora incerta, més versos des de la terra, més terres llaurades amb versos.




