La meva opció, volguda i legal, és la venda directa, la meva producció petita en volum i escala em permet exercir-la amb la llei a la mà. La cervesa artesana és un producte viu que conserva la seva màxima expressió en les distàncies curtes, en el circuit estret que uneix directament elaborador i consumidor. Així ho vull.
És un camí difícil a curt termini, és un projecte de mig i llarg recorregut, la incursió en el mercat de proximitat és lenta però si el producte té qualitat i el projecte té arrels fortes a la terra de l'autenticitat donarà fruits...
només cal paciència, autenticitat, convicció i treball, molt de treball...
i perquè no dir-ho...un pessic de sort. però la sort la trobes treballant, com va dir Pablo Picaso, bé ell va dir la inspiració...però la idea ja em va bé.
Existeixen dos opcions per un artesà agroalimentari:
- La venda directe
- La distribució
Les escales de producció són molt diferents i les escales d'inversió també, així que des d'ambdues és pot treballar per obtenir uns marges suficients, el client i l'enfoc també han de ser diferents.
Dins la distribució es pot optar per la diferenciació com a producte gourmet de gama extra-alta, el preu de venda es dispara i els clients es redueixen, o bé entrar dins la normalitat, els preus s'ajusten cada vegada més, perquè cada vegada hi han més bons productes al mercat amb preus més competitius i perquè cada vegada més els consumidors tenen més cultura del producte i trien allò que satisfaci més les seves necessitats. Ara mateix en el sector de la cervesa artesana encara hi ha lloc per tots els elaboradors perquè el consumidor encara s'està formant i perquè el mercat encara s'està creant, però a curt termini aquest mercat madurarà, com ho ha fet el del formatge o el del vi, aleshores només quedaran els que tinguin els marges més treballats (possibilitats d'oferir preus més competitius, costos més reduïts, millor marqueting,...).
En canvi el futur més esperançador per molts productors-elaboradors locals passa per l'esclat de la venda directe, aquí el futur passa per la fidelització dels clients, uns clients compromesos que consumeixin regularment el teu producte seran els que permetran que aquest pugui sortir a un preu raonable, i aixó passa per la comercialització no tan sols d'un producte sinó d'un projecte, i jo afegiria, d'un projecte vital, tant per part del productor-elaborador, com per part del consumidor. A França, per exemple, els consumidors de producte artesanal, en general, et compren la història del producte i no el producte en sí, aquí, a Catalunya, tan sols ens fixem en el producte. I ,senyors, aquest és el canvi que em de fer, si volem que no tan sols hi hagin 10 o 15 referències de cerveses artesanes al mercat, sinó que a més d'aquestes, a cada racó del nostre país hi hagi una cervesa pròpia que només podràs tastar si vas a la zona perquè només viurà a la zona, lligada a una cultura i a un paisatge local únic. Aquesta és de fet la radicalitat (anar a les arrels) de l'artesania, la seva essència, el futur no de 10 sinó de 100.000 (per inventar-me uns números), el canvi de mentalitat que convertirà la crisi que estem passant en una oportunitat i no en una continuïtat com ens l'estant encarant des dels poders fàctics. I, permeteu-me ací, una crítica als moviments que es diuen contestaris del meu poble, com pot ser que aquells que critiquen el sistema que s'omplen la boca de que s'ha de protegir el producte de proximitat, el producte de la terra, beguin estrella, o si fan una festa no tinguin en compte els productes locals i de proximitat, de fet és que ni pensen en ells...cal que els fets omplin de contingut el discurs, o es convertiran en el revers de la mateixa moneda.
Existeixen dos opcions per un artesà agroalimentari:
- La venda directe
- La distribució
Les escales de producció són molt diferents i les escales d'inversió també, així que des d'ambdues és pot treballar per obtenir uns marges suficients, el client i l'enfoc també han de ser diferents.
Dins la distribució es pot optar per la diferenciació com a producte gourmet de gama extra-alta, el preu de venda es dispara i els clients es redueixen, o bé entrar dins la normalitat, els preus s'ajusten cada vegada més, perquè cada vegada hi han més bons productes al mercat amb preus més competitius i perquè cada vegada més els consumidors tenen més cultura del producte i trien allò que satisfaci més les seves necessitats. Ara mateix en el sector de la cervesa artesana encara hi ha lloc per tots els elaboradors perquè el consumidor encara s'està formant i perquè el mercat encara s'està creant, però a curt termini aquest mercat madurarà, com ho ha fet el del formatge o el del vi, aleshores només quedaran els que tinguin els marges més treballats (possibilitats d'oferir preus més competitius, costos més reduïts, millor marqueting,...).
En canvi el futur més esperançador per molts productors-elaboradors locals passa per l'esclat de la venda directe, aquí el futur passa per la fidelització dels clients, uns clients compromesos que consumeixin regularment el teu producte seran els que permetran que aquest pugui sortir a un preu raonable, i aixó passa per la comercialització no tan sols d'un producte sinó d'un projecte, i jo afegiria, d'un projecte vital, tant per part del productor-elaborador, com per part del consumidor. A França, per exemple, els consumidors de producte artesanal, en general, et compren la història del producte i no el producte en sí, aquí, a Catalunya, tan sols ens fixem en el producte. I ,senyors, aquest és el canvi que em de fer, si volem que no tan sols hi hagin 10 o 15 referències de cerveses artesanes al mercat, sinó que a més d'aquestes, a cada racó del nostre país hi hagi una cervesa pròpia que només podràs tastar si vas a la zona perquè només viurà a la zona, lligada a una cultura i a un paisatge local únic. Aquesta és de fet la radicalitat (anar a les arrels) de l'artesania, la seva essència, el futur no de 10 sinó de 100.000 (per inventar-me uns números), el canvi de mentalitat que convertirà la crisi que estem passant en una oportunitat i no en una continuïtat com ens l'estant encarant des dels poders fàctics. I, permeteu-me ací, una crítica als moviments que es diuen contestaris del meu poble, com pot ser que aquells que critiquen el sistema que s'omplen la boca de que s'ha de protegir el producte de proximitat, el producte de la terra, beguin estrella, o si fan una festa no tinguin en compte els productes locals i de proximitat, de fet és que ni pensen en ells...cal que els fets omplin de contingut el discurs, o es convertiran en el revers de la mateixa moneda.
