11S2013

Ara fa un any que es va visualitzar la maduresa de tot un poble, ara en fa 299 dels fets que es commemoren avui, i ara per fi la societat va per davant dels polítics. Ja no ens fan por els llops dels contes que expliquen alguns, ja no ens fan dubtar les nostres pròpies inseguretats, ni ens avergonyim de ser com som. No som perfectes, ni millors, ni pitjors, ni més guapos, ni més lletjos, som com som i volem ser així, i que ens deixin tranquils, equivocar-nos i aprendre dels errors, i no haver de pagar els errors dels altres, i ser solidaris des de la llibertat i no des de l'obligació.

Els sediments de moltes històries personals i col·lectives s'han anat acumulant al llarg d'anys, molts anys, i de sobte la força d'un magma desconegut ha aixecat una muntanya...

una muntanya que ni el vent de l'odi, ni la pluja de la ignorància, podran ja eliminar del paisatge d'aquesta covarda, vella i tan salvatge terra...

d'aquesta meva, rica, neta, alegre i sortosa pàtria...

Miquelets 2013

Aquest dissabte 7 de setembre tornen els Miquelets a Olesa i torna amb ells la DÈRIA especial que he elaborat per l'ocasió: una cervesa llupolada amb base de blat, consistent i refrescant...

però jo no hi seré!

de moment gràcies al Jaume podreu seguir gaudint de DÈRIA als mercats. 

Gràcies AMIC!

Ara fa 2 anys

Ara fa dos anys iniciava aquest blog amb aquestes paraules:

No es considerava pas un turista; ell era un viatger. La diferència consisteix, en part, en el temps, explicava ell. Mentre que el turista cuita en general a retornar a casa seva al cap d'uns mesos o d'unes setmanes, el viatger, que no pertany pas més a un indret que al següent, es mou amb lentitud, durant anys, d'un cap a l'altre de la terra.

                                                                                    Paul Bowles (El cel protector)

A l'inici d'un viatge que desconec on em durà, aprendre a fer cervesa, comprendre el procés i deixar-me anar per la intuició, aquell sisè sentit sovint tant oblidat.

Comencem amb una màquina de 20 litres, insuficient per comercialitzar però suficient per experimentar, aixó sí ens permet controlar el procés de tal manera que si mai fem el salt a una producció artesanal (microcerveseria) podríem repetir la fòrmula escollida i assolir la mateixa cervesa.

Tinc molt clar el que vull: entendre el procés d'elaboració de la cervesa  i un cop trobada aquella recepta que m'agradi poder-la repetir. Aixó implica experimentar i estudiar i experimentar i estudiar.

Continuo el viatge i segueixo desconeixent on em durà, ara a més de la màquina de 20 Litres en tinc una altra de 50 l., i continuo experimentant i estudiant.

La única cosa que ha canviat és que ja no pretenc repetir aquella cervesa, és impossible, quan més artesanal és el procés d'elaboració menys control sobre el producte final, al cap i a la fi la qualitat del producte és el que realment importa, treballar conceptes i no receptes i seduir al consumidor amb el teu projecte, més que amb el teu producte només, engrescar-lo perquè viatgi amb tu cada cop que es prengui una DÈRIA, que aprengui amb tu, que creixem junts.

Viatger pel camí de la vida, aprenent de tot i mestre de res, sense por dels errors perquè d'ells se n'aprèn molt més que dels encerts.

La mesura de totes les coses

És la mar, la sal arrapada a la pell, les roques, el cel...
                                                                              ...és el cel, les roques que s'arrapen a la seva pell blava, la immensitat geològica de les muntanyes...


ÉS LA MAR...

SÓN LES MUNTANYES...

ÉS L'HOME...

ÉS LA MESURA DE TOTES LES COSES...

És en contacte amb la natura, en contacte amb els homes que conviuen amb ella, que hom pren consciència de la mesura de les coses, que reconeix la seva forma, la seva posició vers les coses, vers la natura. I és aleshores que hi veig clar, i és aleshores que sé el que sóc: un estel fugaç a la nit eterna, o no, de l'Univers. 

No em calen grans coses per ser feliç.

La meva motxilla és lleugera i tan sols vull caminar, caminar i observar, observar i sentir, sentir-me viu, perquè jo sóc vida, i si la vida i els seus camins els podem compartir...

aleshores el creixement es multiplica i tot pren sentit...

DÈRIES d'estiu, una proposta ornitològica

Dues noves DÈRIES, podríem catalogar-les com les dèries d'estiu, dues cerveses, una de dia i l'altre de nit, una molt refrescant i suau i l'altre amb cos i carregada d'intensitat.

La ABLLRL, és el nom d'un ocell que ens visita a l'estiu provinent de l'Àfrica, l'abellerol, i que passa els mesos d'estiu amb nosaltres, fent els nius en parets de materials solts, fàcils d'excavar, i al costat de punts d'aigua (rius, rierols, estanys,...). Tenia pensat un logo molt maco, un dibuix de l'ocell en concret que havia fet l'Ona, però no el trobem, així que quan aparegui ja farem la doble etiqueta d'ocells. La base d'aquesta cervesa és una red irish ale però sense l'ordi torrat que li donava aquell toc final a torrat en boca, a canvi l'he fet madurar 10 dies amb cireres dels camps del Vives de Martorell. El resultat és una cervesa molt suau i refrescant, de color vermell, amb un toc àcid al final, en lloc de torrat, provinent de la fruita. 

En canvi l' ÖL  IBA (ja haureu captat el joc de paraules, Oliba, el rapinyaire nocturn, i Öl cervesa en suec i IBA, acrònim de Indian Blat Ale) és una barreja de dos estils molt contraposats entre sí, la base és una cervesa de blat, en el nostre cas, una dunkelweissbier, però amb les addicions de llúpols que correspondrien a l'estil Indian Pale Ale. El resultat és una cervesa amb l'aroma del blat amb lleugers tocs de flor de llúpol i el primer gust afruitat, propi de les cerveses de blat, però amb un desenvolupament posterior en boca de l'amargor del llúpol, en definitiva una cervesa que demana temps.

Follia i altres Follies

El diumenge 30 de juny va tenir lloc al restaurant Follia de Sant Joan Despí el segon sopar CUBAT. 

CUBAT és una república de 8 restaurants del Baix Llobregat:

Cal Mingo de Viladecans

Can Rafel de Cervelló

Casa Nostra de Corbera

El Mirador de Sant Just Desvern

El Racó de Sant Climent de Llobregat

Follia de Sant Joan Despí

L'Àpat de Molins de Rei

La lluna en un Cove d'El Prat

i

Major 36 de Gavà

i cada any, aquest en fa dos, premien els fidels, aquells que han completat la ruta gastronómica paisatgística de l'ànima dels sentits a un sopar coral...

aquest any al Follia...

i aquest any DÈRIA hi era...

més enllà de la cervesa com la cuina que creen aquests artistes...més enllà de la nit...les estrelles...

col·laboracions creatives

He tingut l'honor de poder col·laborar en el projecte de gastronomia creativa de les xarcuteries Margarit, en concret la Lídia Margarit va voler cuinar un pollastre a la cervesa a baixa temperatura i varem pensar que potser una brown ale podria donar-li un toc especial, així que la sacama va col·laborar-hi amb molt de gust, no es tracta de maridar pollastre i cervesa per separat sinó de cuinar-los conjuntament, un veritable maridatge durant tres hores a baixa temperatura.

El resultat d'aquest slow cook és una carn amb més gust i molt més tendre i sobretot amb menys característiques perdudes i amb el perfum de cereal que li aporta la cervesa que fan d'aquest plat un veritable plaer, com la resta de productes de les xarcuteries, cinc botigues per cinc germans, amb la dèria de convertir la carn en un plaer pels sentits, i els sentits en una nova eina de treball per pensar noves idees aplicades a vells plats.

Un plaer de plat i un plaer i un honor que m'hagin deixat col·laborar amb la meva cervesa en el seu projecte.