Dissabte 7 de juny, fira d'artesans i pagesos de Santa Oliva, a Olesa de Montserrat, molta gent passejant i poca consumint, la majoria dels que som als mercats i a les Fires hi som per vendre de manera directa al consumidor el nostre producte, és tracta d'establir una relació de proximitat entre ambdós, de que puguem oferir la història del producte i no tan sols el producte.
Però la connexió no funciona, la gent no consumeix els nostres productes, la gent no estableix la relació de fidelitat amb els productors i pagesos que són els seus veins. És la crisi em diuen. A 20 metres tot just, a la Plaça de la Sardana, les taules dels bars estaven totes plenes, a les places del costat el mateix, els bars tots plens, i la gent estava consumint, al mateix preu i productes que podrien estar consumint en els establiments de la fira, formatge, embotits, pa amb oli, un got de vi, una cervesa fresca, una crepe,..., i és que no ens enganyem tots plegats NO ÉS LA crisi ÉS QUE NO EM ENTÈS LA CRISI.
Que no em malinterpretin, no es tracta de que la gent no consumeixi en els bars, és que la gent no entén que consumir local i de proximitat és permetre que una part dels seus veïns puguin tirar endavant els seus projectes empresarials, que solen ser projectes vitals. A França la gent acostuma a comprar la història del producte i no el producte, m'explico, aquí comprem un producte artesà i comparem, preus i qualitats, però cada producte té una història que el duu a un preu i a unes qualitats diferents a d'altres similars, si el que ens convenç és la història del producte, si el que comprem és la seva història, aleshores no és possible cap comparació perquè cada història és diferent. I arribats a aquest punt us explicaré un altre fet d'aquell mateix dia, una associació veïnal celebrava un sopar al carrer, les previsions d'assistents es van desbordar i calia anar a comprar més vi, el més lògic era que el vi fos local, d'un productor del poble, estava allà mateix a la fira, doncs no, el vi el varen comprar al supermercat, estem parlant de comprar 20 litres de vi a 20 € o 20 litres de vi a 40 €, anant a suposicions extremes, 20 € de més a repartir 1 cop a l'any! La diferència és tenir a la taula un vi de no se sap on prové ni com s'ha elaborat ni quina història té al darrera, a tenir a la taula un vi elaborat per un veí, a les vinyes que hi han a 200 metres del carrer en qüestió amb una història personal i familiar concreta, consumir local és participar de la cultura local.
La diferència està en consumir un producte o consumir una història, un paisatge, un pedaç de terra propera, de la nostre terra, de la nostre història, la diferència es troba en que no som radicals (en el sentit d'anar a les arrels). Si volem superar LA CRISI em de superar la societat de consum que l'ha construït, consumir menys i més producte local i de proximitat, crear xarxes directes entre consumidors i elaboradors-productors.
Si jo vull entrar en la distribució de cerveses he de produir molts litres per poder abastir un mercat molt ampli, treballar els costos per poder obtenir un marge X, al final el mercat global de la cervesa artesana s'estabilitzarà i quedaran 10-20 elaboradors (?) que siguin competitius, si la gent canvia i consumeix local i de proximitat jo podria vendre la meva cervesa al meu poble i voltants, no em caldria produir tants litres però podria arribar igualment a obtenir el mateix marge X, la diferència entre un model o altre, que poden conviure perfectament, és que en el primer a Catalunya sobreviuran 10-20 projectes empresarials cervesers i en el segon model podríem estar parlant de tants projectes com grans zones de consum, per posar un número i quedar-me curt diria 100-200, però per això cal que la gent entengui la CRISI, i que aquesta és una de les vies per superar-la. El sistema ha mort cal superar-lo i establir-ne un de nou, només cal canviar els valors de la nostre societat, sinó entenem això serà aquest sistema el que ens matarà. Només cal això tan senzill i tan complicat. El poder el tenim nosaltres només cal despertar de l'anestèsia que ens dona el sistema per mitjà dels media cada dia, mediterràneament parlant, és clar...
